VIA VERDA Ojos Negros (BTT)

                     Viaducte a  Albentosa (Teruel)
 Avui en dia recorrem la Via Verda Ojos Negros com a activitat esportiva. Però la història ens diu que fa 100 anys es construí un tren miner  des de les explotacions de ferro de Teruel fins Sagunt, on la siderúrgia estava en plena expansió.

El traçat i construcció s'inicià entorn de 1907 i recorria vora 200 quilòmetres, des de la serra Menera, superant les de Javalambre, Espadà i Calderona fins a Algímia de Alfara, a València.

Per mantenir un bon traçat l'enginyeria de l'època desenvolupà magnífics viaductes i túnels per superar el relleu del territori. La via, però, el 1972 entrà en desús quan l'explotació minera deixa de ser rendible amb una siderúrgia en crisi.

 Avui en dia, el traçat ha estat condicionat per realitzar la llarga ruta adaptada i molt còmode amb bicicleta. En quatre etapes es por recórrer des de Teruel a València amb un quilòmetratge diari  entre 40 o 60 i un desnivell acumulat de quasi 1600 metres.

Una opció d'estada poden ser a Teruel, Mora de Rubielos, Segorbe, Sagunt i finalitzar a València; tot i així hi ha diverses possibilitats.

El paisatge és contrastat, des del 1000 metres de Teruel i de la muntanya al mar, destacant els camps d'ametllers i oliveres fins a camps de tarongers i l'horta en territori del País Valencià.                                                  

Una oportunitat de viatjar  recorrent pobles, serres, valls i paisatges  a cop de pedal i sense presses.

Horta valenciana
Un recorregut d'interès  que complementa la via verda  de la Vall del Zafán  que fa uns anys vam transitar. Una manera de fer conèixer la història recent, sempre sorprenent.

LO MORRAL (Priorat): geografia i història

Sovint hi ha cims que amaguen espais significatius que li donen un valor més.  Lo Morral  (667 M) és un cim de la llista de 100 cims de la FEEC que és testimoni silenciós de  història. 

El cim, situat prop del coll de Guix a pocs quilòmetres de Falset (Priorat),  se situa en una altiva cinglera ofereix un panorama grandiós fins a l'Ebre.

Caminant vora el cingle permet traslladar-te fa dècades quan la Batalla de l'Ebre ressonava en el territori. Un conjunt de punts d'observació, restaurats, són avui modestos espais de memòria de la guerra fratricida.

Imatges terribles trobareu en aquest enllaç quan Falset va patir els bombardejos de les tropes franquistes i la presència de la guerra propera.  

Avui podem recórrer la ruta on s'amaguen marges de terres de conreu ja absents, petites coves, cabanes de pedra seca i,  fins i tot, refugis de maquis que en acabar la guerra no es donaren per vençuts.

                  Refugi dels Maquis
Un cim modests però ruta d'una geografia potent i una història per no oblidar.

MEMÒRIA DE 'LA GUERRA BLANCA'

Les muntanyes de les Dolomites, fa 110 anys, van ser escenari de cruents enfrontaments en el context de la Gran Guerra (1914-1918). Italians i austríacs entre 1915 i 1918 protagonitzaren la Guerra Blanca en  les alçades de les muntanyes dolomítiques. La control de frontera, a la regió del Trentino-Alto Adige, en fou la motivació bàsica, en el marc de la decadència de l'Imperi Austrohongarès.

Els vestigis bèl·lics, museus i els memorials en tota regió en són la manera d'apropar-nos a la la història d'aquells funestos anys. Una bona mostra és el Monte Piana.

En aquesta ocasió us presentem el Memorial Militar de Pocol, prop del pas Falzarego, en un espai monumental de memòria històrica.

Un exemple més de la multitud d'espais de memòria, on reflexionar, i que cal reconèixer en un recorregut per la Dolomites. 

No a les guerres!. 

GEOGRAFIA I MEMÒRIA A L'EBRE

                                   Serra de Cavalls des de la Mola d'Irto

Les comarques de la Terra Alta i Ribera d'Ebre tenen una geografia immensa que no deixa indiferent.  El riu Ebre vertebra aquestes terres i ofereix un bon espais per resseguir el seu relleu ben escarpat. Recercant més 100 cims per conèixer remarquem avui 4 d'ells prou interessants per donen una bona visió de les terres de l'Ebre , i on també conserven vestigis i memòria de la dolorosa Batalla de l'Ebre.

                                  Serra de Cavalls i ermita de Sant Marc
Immensa resulta la Mola d'Irto (538 m) en les estivacions de la Serra de Cavalls. Abans d'assolir el cim les restes de l'ermita de Sant Març es mantenen des dels combats de fa quasi 90 anys. La  Mola, amb Gandesa al sues peus,  fou un punt destacat en la batalla de l'Ebre prop de la Punta Rodona i el Puig Cavaller.

                                            l'Aliga
A la riba de l'Ebre podem buscar dos cims de tiponimia similar que no podem confondre: prop de Miravet l'Àliga (380 m) i  prop d'Ascó l'Àguila (496 m).

El seu interès és la possibilitat d'obtenir un gran panorama del territori i entendre  una mica més el que significa la batalla de l'Ebre.

   I una mica més enllà, des de Rasquera, la Serra de Cardó amaga les Picòssies (772 m). Un cim rocós, on cal anar en la seva part final fent atenció, és una gran talaia de les terres de l'Ebre.

 Prop s'albira la Creu de Santos, el Caro, les serres  de Cavalls i Pandols, la de Llaberia,... i el mar.

 Un pòquer de cims que cal planificar per fer una visita completa a les terres de l'Ebre  en diverses vegades. 

ESPAIS DE MEMÒRIA: dos exemples

                                   Memorial 'La Barranca'
Passades moltes dècades des de final de la Guerra d'Espanya és ineludible recórrer el país i no obviar els diferents espais de memòria erigits, alguns ja  des de la Transició.        

L'inici de la guerra, el 18 de juliol de 1936, deixà el país dividit en territoris de reraguarda i territoris on el cop d'estat va aconseguir imposar-se. En aquest darrers com La Rioja i Navarra, entre d'altres, els militars es triomfar i van iniciar una gran repressió sobre la població manifestament rapublicana. Aquest fet va deixar un gran trauma en la població que ha arribat fins avui en dia; milers de persones, ja al 1936 on no hi van haver combats, van patir detenció, presó, persecució i afusellaments; milers de represaliats.

                                    Composició artística a la 'Barranca' en memòria de la 'Mujeres de Negro'
No només homes, sinó també moltes dones foren sotmeses a escarni públic. Els esdeveniments no han estat oblidats, arran de la memòria i activisme llavors i ara. 

                                         Cementiri civil de la 'Barranca'
Dos exemples de memorials:

1.  Cementiri Civil de la Barranca, prop de Logroño:   en l'espai on es van produir 400 afusellaments, l'estiu de 1936, les anomenades 'Mujeres de Negro' van preservar l'existència de la fossa visitant i mantenint la memòria al llarg dels anys. El 1980 la Comisión de Familiares y Amigos de los asesinados en la Barranca y en toda La Rioja van impulsar la dignificació de la fossa existent. 

                          Parque de la Memòria a Sartaguda (Navarra)
2. El 'Parque de la Memoria' de Sartaguda és una exemple de dignificació en aquest cas a Navarra, on el cop d'estat desplegà una terrible repressió. En un poble com Sartaguda, d'uns 1000 habitants al 1936, van ser afusellats més d'un centenar d'homes; així es coneix com 'el Pueblo de las viduas' per la qual cosa cal pensar que més de la meitat de al població va patir d'una manera o altre la repressió.

Textos, llistat d'afusellats, escultures,.. en un bell jardí formen part d'un especial indret que mereix una bona visita.

                                      Escultura de Rodrigo Romero Pérez
Un espai que convida a la reflexió i a retre homenatge als represaliats aquí i arreu. 

Visitar 'La Barranca' i el 'Parque de la Memòria' impressiona i ens apropa a la tragèdia de l'inici d'una guerra que va marcar i  marcarà la història de l'Estat Espanyol. Espais que reforcen la necessària cultura de la Pau.

VALL DE SIARB: Tossal del Puial (1913 m)

                                      Tornafort,  Montsent de Pallars i Montorroio
 Prop de Sort es troba la Vall de Siarb que mereix ser coneguda i recorreguda. La seva alçada i paisatge és un exemple de tot allò que té el Pallars Sobirà, més enllà de l'alta muntanya i la seva emblemàtica Pica d'Estats.

                               Bosc camí del Tossal del Puial
Amb l'excusa que el Tossal del Puial (1913 m) consta en el llistat de 100cims de la FEEC, val la pena resseguir la carretera de porta a Tornafort (1297 m) i caminar, en forta pujada, pel camí d'un bosc magnífic i solitari; és la Mata de Gavernet.

Part del camí està ben fressat, però en la seva part final cal estar molt atents per arribar al cim, ja fora del bosc. Hi ha fites i algun senyal més. 

El cim és un bon mirador de Collegats, l'Orri, Boumort i la capcalera de la Vall d'Àssua. Destacar la vista a la Geganta Adormida.

Podeu seguir per arribar-hi https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tossal-del-puial-tornafort-100cimsfeec-115885162

I fer la ruta més completa amb https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tossal-del-puial-55275132

Però, a més a més, tota la serra de la Feixa està farcida de vestigis de la Guerra Civil: trinxeres ja desdibuixades, però evidents, que  permetre situar-se en la dimensió de la tragèdia del Front de Pallars al llarg del 1938.

En aquest cas, els vestigis corresponen a la línia de defensa republicana, però ben a prop poden localitzar-se restes de la línia franquista.

Recordeu que, des de l'abril fins al desembre del 1938, la guerra va tenir com a escenari dramàtic les terres de Lleida. Recórrer espais com aquest, o Sant Corneli,  o bé les Pedres d'Auló,... permet viatjar en el temps i prendre consciència del va significar i ser aquells anys de la nostra història.

Itinerari recomanable en tots els sentits en un racó del Parc Natural de l'Alt Pirineu

I per saber-ne més

EL FRONT DEL PALLARS: Sant Corneli (1352 m)

                            Panorama des del cim: Roc de Pessonada, Boumort, Gallinova,..
 Sant Corneli d'Aramunt, a pocs quilòmetres de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), és un cim modest, 1352 metres, absolutament essencial per obtenir un  gran panorama pirinenc, però sobretot per aproximar-se a la història de fa més de 80 anys.

                        Magnífica visió del massís de les Maladetes en un febrer ben sec.
L'any 1938 les terres de Lleida es van convertir, en plena Guerra Civil, en escenari bèl.lic al llarg de quasi 9 mesos.

Pantà de St. Antoni i capçalera de la Vall Fosca

En l'anomenat Front de Pallars, St. Corneli va ser un indret on es van desenvolupar forts enfrontaments entre les tropes sublevades, que controlaven les liníes de comunicació i centrals elèctriques del Pallars des de l'abril, i les tropes republicanes, situades en àrees muntanyoses des del Montsec fins a l'Alt Pallars.

                      Baixant per la vall de Carreu amb vistes al Roc de Pessonada

Avui en dia, la ruta circular, des d'Aramunt, resulta un bona manera de recordar aquells fets i recórrer un terreny de gran valor natural i històric. L'ascensió al cim requereix superar 800 metres de desnivell, en dues hores, i seguir davallant per la Costa Gran, on observar vestigis bèl.lics, que es preserven malgrat el temps.

                                  Trinxeres de Vilanoveta.
Les restes majoritàriament són posicions sublevades que posen en evidència la duresa de les condicions que es devien viure. El punt culminant són les trinxeres de Vilanoveta en la vall de Carreu i davant l'immens Roc de Pessonada. (Ruta interessant als Escaligons)

                       Cingles de Pessonada,  Torre del Moros i ermita de Santa Maria
La ruta culmina a Aramunt Vell, despoblat però de gran interès històric. 

                                Restes de Aramunt Vell

Tot plegat 17 quilòmetres i 1100 metres de desnivell.

                             Mapa de la ruta gentilesa de J. Nadal
Destacar l'interès de la ruta i no oblidar poder ampliar el coneixement dels fets al Pallars al llarg e 1938 a través dels llibres de  Manel Gimeno. 

QUE LA PAU PREVALGUI EN LA TERRA

HOMENATGE ALS PARES

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.

I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari. (..)

                                 Miquel Martí PoI

Inicis de juliol ens ha portat moments difícils. La nostra mare ens deixava amb 92 anys de vida plena, 9 anys des des la mort del pare.

Els pares en els seus 50 anys de casats

Dos tarragonins que en els anys 60 arribaven a Lleida amb la determinació d'integrar-se a la ciutat de la boira.

Nascuts en plena dictadura de Primo de Rivera, són el reflex d'una generació que van viure la infantesa en una república que aspirava a molt i que fou cruelment derrotada pel feixisme en una guerra civil fatricida. Persecució i exili pels perdedors.

La dictadura franquista queia com una llosa, però refermava els valors republicans i catalanistes de la família, malgrat el trauma que suposà l'empresonament de part de la família i l'exili de deu anys de l'avi Daniel.

Així, la vida esdevenia un repte a superar des de la rebel.lia silenciosa i necessitat de fermar un projecte vital. Treball pel pare i estudis de magisteri de la mare en la Tarragona franquista; "Maria, -remarcava l'avi Daniel-, filla, fes estudis, fes una carrera..." (mai se sap que caldrà). Malgrat la malaurança política i social, els valors de la cultura i l'estudi en foren els fonaments familiars.

La història va fer que l'avi Daniel (metge) tornés de França (camps de refugiats i durs anys d'exili) a finals dels anys 40;  no tanta sort van tenir milers de republicans, que mai van tornar, atrapats en els esdeveniments de la guerra mundial i els camps de concentració. Començava una nova etapa, malgrat els primers anys d'inhabilitació de l'avi per exercir la medicina. 

L'arribada a Lleida de la Maria i Mateu, als inicis dels anys 60, suposà una possibilitat per canalitzar les seves inquituds, coincidint amb lleidatans de lluites compartides, i l'activisme cultural i social els porta a l'Òrfeo Lleidatà i l'Òmnium Cultural, al Grup de Mestres per la Renovació Pedagògica i les Escoles d'Estiu.  Tots dos s'implicaren en la vida cultural, destacant en la realització de classes clandestines de català allí on calia; tot amanit amb la feina del pare a la San Miguel i la mare mestra a l'Acadèmia Giró.

Boca sud del túnel de Vielha, finals dels anys 60

Però Lleida va oferir més a la família, un món fins ara desconegut: el Pirineu. Començava una llarga  i extensa relació amb la muntanya, convertint-la en part essencial de la vida familiar: Espot, Tuixent, Beret, Benasc, Vall Fosca, Cadí, Gavernie....   Indrets d'excursionisme, esquí, viatges, ... sempre sota l'assessorament del gendre Jordi.

Hospital de Benasc 1995

La veritat tot un privilegi i un gran llegat familiar.

No hem pogut acomiadar la mare de manera col.lectiva;  ha estat un adéu discret, com ella passà per la vida: sense fer-se notar massa, però sent sempre present, decidida i activa. 

Pare i Mare!! amb immens agraïment.