Passades moltes dècades des de final de la Guerra d'Espanya és ineludible recórrer el país i no obviar els diferents espais de memòria erigits, alguns ja des de la Transició.
L'inici de la guerra, el 18 de juliol de 1936, deixà el país dividit en territoris de reraguarda i territoris on el cop d'estat va aconseguir imposar-se. En aquest darrers com La Rioja i Navarra, entre d'altres, els militars es triomfar i van iniciar una gran repressió sobre la població manifestament rapublicana. Aquest fet va deixar un gran trauma en la població que ha arribat fins avui en dia; milers de persones, ja al 1936 on no hi van haver combats, van patir detenció, presó, persecució i afusellaments; milers de represaliats.
No només homes, sinó també moltes dones foren sotmeses a escarni públic. Els esdeveniments no han estat oblidats, arran de la memòria i activisme llavors i ara.
Dos exemples de memorials:
1. Cementiri Civil de la Barranca, prop de Logroño: en l'espai on es van produir 400 afusellaments, l'estiu de 1936, les anomenades 'Mujeres de Negro' van preservar l'existència de la fossa visitant i mantenint la memòria al llarg dels anys. El 1980 la Comisión de Familiares y Amigos de los asesinados en la Barranca y en toda La Rioja van impulsar la dignificació de la fossa existent.
2. El 'Parque de la Memoria' de Sartaguda és una exemple de dignificació en aquest cas a Navarra, on el cop d'estat desplegà una terrible repressió. En un poble com Sartaguda, d'uns 1000 habitants al 1936, van ser afusellats més d'un centenar d'homes; així es coneix com 'el Pueblo de las viduas' per la qual cosa cal pensar que més de la meitat de al població va patir d'una manera o altre la repressió.
Un espai que convida a la reflexió i a retre homenatge als represaliats aquí i arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada