LA TRAVESSA DE L'ALT PIRINEU: La Porta del Cel

Panorama de la Pica d'Estats des del llac de Certascans

 Segona visita a La Porta del Cel, la travessa circular per l'Alt Pirineu que en 5 etapes remunta valls i cims del Pallars Sobirà i l'Arieja. 11.000 metres de desnivell acumulat en 65 quilòmetres. 

Certascans

Si una de les propostes muntanyeres que esdevé plenament satisfactòria, crec, que és aquesta travessa d'alta muntanya.  
La seva exigència física és considerable; grans desnivells,  quilòmetres diaris, passos de muntanya de bon perfil, llacs de gran bellesa i ascens a cims emblemàtics. Fonamental no perdre mai el  camí; és un bon exercici d'orientació en muntanya.

Superant el coll de l'Artiga (2472 m), amb els Certascans ja llunyà.

Resulta difícil fer una bona crònica; descriure la ruta no fa prou justícia a la dimensió del territori que enllaça els refugis de Certascans, Pinet i Vallfarrera, amb punt de partida i retorn a Tavascan. 
Incidir en un dels seus valors és el poder gaudir de la solitud i silenci; bons instants on és possible pensar que s'està més a prop del cel, però sobretot de la immensa natura.

L'isolat i desconegut estany de Montestaure (2271 m), moment destacat de la tercera etapa

Potser la millor manera de remarcar la fortalesa de la Porta del Cel és puntejar-ne els moments de màxima intensitat i interès. 

La tercera i quarta etapa són impressionants, però no es pot deixar de reconèixer la gran bellesa de la pujada al coll i pic de Certascans i l'apunt final que, en una llarga jornada, porta del refugi Vallferrera a Tavascan. 

Ara bé, tot plegat amb el permís dels núvols, la boira i les tempestes, i  enguany de les grans congestes de neu que han estat presents en la ruta fins ben entrat l'agost.

                               Des de la Pica d'Estats, panorama cap al cim i llac de Certascans

Evidentment, l'ascenció a la Pica d'Estats (3143 m), des del refugi de Pinet, és un dels moments emotius de la travessa; una bella pujada en ambient d'alta muntanya, on la neu resta present i els cims en són l'escenari.
Tot i així, en la tercera etapa, vorejar els llacs de Romedo, espai lacustre de primer ordre, superar el coll de l'Artiga, descobrir el llac de Montastaure, flanquejar el Pointe de Recós (2443 m) per ja veure, lluny encara, el refugi de Pinet és una gran experiència muntanyera.

                                        Rimaia en el camí al coll de Sotllo
Ja conquerida la Pica, en la quarta etapa, pujar el coll de Sotllo (2874 m), n'és un altre gran instant, tot passant vora de la gran rimaia, enguany  més imponent que mai.

Queda encara el recorregut de descens a Vallfarrera, sempre mirant enrera per albirar el coll superat i els cims dels massís de la Pica d'Estats. 

                                      Prop de pla de Sacauba, darrera mirada al Pic de Sotllo.

Grans instants de pau, tranquil.litat i bellesa entre les aigües dels estanys d'Estats i Sotllo. 

Darrers esforços cap al refugi de Vallfarrera, una ajuda que bé s'agraeix

Algun altre any trobarem l'energia per tornar a visitar i recórrer aquesta gran travessa; una segona vegada ha tornat a estar indescriptible.

                                                                 Efectes de la neu al refugi de Vallferrera
Val a dir que, no ho vull negar,  sóc una entusiasta d'aquesta gran travessa, que mai deixa indiferent. Tot un luxe, un privilegi muntanyer que fa viure amb gran intensitat i desperta sensacions profundes.
                          
             Dies dedicats a la memòria de la Lídia. Et vaig conèixer entre muntanyes.

SERRA DEL MONTGRONY: Costa Pubilla (Ripollés)

Puigmal des del Costa Pubilla

Buscant 100 Cims,  Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055 m) permet reconèixer un racó del Pirineu oriental amb grans panoràmiques des de la serra d'Ensija fins al Taga. Aprofitant una col.lectiva del Centre Excursionista de Lloret ens hi afegim per tenir, com sempre, bona companyonia.

Per anar a la Serra del Mongrony, Ripoll i Campdevànol en són la refèrencia, passant per Gombren fins al santuari. 

Serra d'Ensija, Pedraforça i Cadí

Panorama cap a la Cerdanya

20 ANYS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE LLORET

Panoràmica des del Pic de l'Infern, el Pic Fresser i els Bastiments, i al fons el Canigó.

El Centre Excursionista de Lloret (CEL) està d'enhorabona. Aquest 2013 commemora els seus primers 20 anys d'existència, i ho ha volgut celebrar ascendint, aquest cap de setmana passat, a 20 cims emblemàtics de Pirineu Oriental.
Un grupet de CEL de Lleida els hem volgut acompanyar  als cims de Bastiments (2881 m), Freser (2835 m) i Infern (2869 m).

Tram d'ascens al Pic de l'Infern

En un dia magnífic hem recorregut la ruta circular, començant pel refugi d'Ulldeter (2220 m), passant pel coll de la Marrana (2530 m), per ascendir als tres cims per la seva bonica i molt assequible aresta,  i retornant per la cabana de Tirapits pel tram del GR 11 fins al punt d'inici.

Imatges a l'Album Picasa 
Ressenya i tracs a Senderisme i Teca 

Una ruta amb grans vistes des del Cap de Creus fins al Pirineu Occidental, realitzada amb una bona colla de companys i companyes del CEL de Lloret.

Tot el grup al cim de l'Infern.

              PER MOLTS, MOLTS,  ANYS.