MONGÒLIA: TRADICIÓ, MODERNITAT, DESERT I MUNTANYA (i III)

La serralada de l'Altai (muntanyes daurades) és un conjunt muntanyós ubicat al cor de l'Àsia; la comparteixen  Mongòlia, Rússia i Xina. 

Altai no destaca per cims de gran alçada, però sí per la seva situació i la presència de grans geleres de gran extensió amb pics vertiginosos de 4000 metres. 

En l'extrem oest de Mongòlia, a la província de Bayan- Olgii,  se situa el Parc Nacional Tavan Bogd que conté una gran extensió muntanyosa de l'Altai. Aquesta província contrasta en el país per ser de majoria ètnia kazakh i, per tant, musulmana, amb bona convivència amb la resta de població.

                                             Aeroport d'Olgii

Accedir algun punt factible del Parc no és fàcil. Des de Olgii cal recórrer, en 6 a 8 hores, uns 180 quilòmetres per  valls grandioses que semblen difícils de transitar.

Un llarg  viatge amb  furgones soviètiques UAZ-452  que es mouen, sense dificultat, per  pistes sinuoses, en un terreny hostil, terrós i polsos.

Algunes de les rutes de trek  i ascensions en la zona són llargues i exigents. 

                           Gelera Potanin i el Malquin a dreta

Però prou factible és plantejar-se un itinerari circular, en 4 dies, que porta al Camp Base per admirar les extenses geleres que envolten els cims,  fer l'ascensió al Malchin Peak (4037 m), l'únic que no requereix material tècnic, i retornar resseguint el naixement del riu Tsagan fins a punt d'inici de la caminada.

Sempre cal pensar en la meteorologia, que en el nostre cas va fer impossible ascendir al Malchin. De fet el temps a la zona és canviant, gaudint de dies esplèndids i freds a patir dies ventosos i nevant que impedeix l'activitat en alçada.

Tot i així, impressionant caminar prop de l'espai de les grans geleres Potanin i Alexander, del cim més alt anomenat Pic Fred, el Khuiten (4374 m) i el Malquin, tot en un conjunt de grans muntanyes en la frontera remota.

Una bona jornada és la caminada resseguint el riu Tsagan, o riu Blanc o de la Llet, que neix amb força de les grans geleres. 

La llarga vall transita de nou vora grans cims i muntanyes de relleu indescriptible.

Per arrodonir l'estada, l'ascensió al Shiweet Khairkhan,  de 3450 m., és una bona altivitat per recórrer prop 18 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. 

                            la vall del riu Tsagan

Un dia rúfol aprofitat per conèixer aquest magnífic indret del món. Remarcar la importància històrica del cim que en el seu entorn existeixen vestigis arqueològics rellevants.

                                    El cim

Si un aspecte no podem deixar de repetir és la immensa dimensió de l'Altai. La sensació de grandiositat i majestuositat n'és un valor significatiu.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (IV): PITON DES NEIGES (3070 m)

 

                  Refugi Caverne de Dufour (2490 m)

Prop de Cilaos comença la ruta d'ascensió al gran Piton de Neiges, volcà extingit amb un diàmetre majestuós que configura els tres circs recorreguts.  N´és l'activitat emblemàtica, fent-la de bona matinada, per viure la sortida del sol a ple Índic.

En general, es realitza l'ascensió en el dia, ja que el refugi té una capacitat limitada. Sigui com sigui, el desnivell és considerable per un sender vertical entre un bosc frondós; fins el refugi són 1000 metres i uns 600 fins el cim, en uns 8 quilòmetres.

                       El cim
L'esforç, més còmode en dos dies,  té el premi de l'alta muntanya i del gran panorama que ofereix el Piton sobre l'illa: les boires i crestes del gran volcà resulten un espectacle.

El fred, en plena matinada, es fa sentir contrastant amb les temperatures més agradables de les cotes baixes de l'illa.

Foto Ivan A.

Qualifiquen el cim com el més alt de l'oceà Índic, però hi ha qui ho qüestiona tenint en compte altres l'àrea d'Indonèsia.

                   Projecció del volcà i el col Taïbit en la boira

                L'oceà a la vista
El certament l'ascensió és una bona manera de completar l'estada, captant la dimensió de l'illa i la seva grandesa geològica i geogràfica.

Per saber-ne més de tot plegat podeu consultar el Blog del company David Sancho la-grande-traversee-de-la-reunion.html, així com el seu article al Vértex, núm 311

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (III): Circs volcànics de Salazie, Malafe i Cilaos

Fr

                           Casacades i barranc  del Trou de Fer

Un aspecte rellevant de l'illa és la seva geologia determinada pel Piton de les Neiges, volcà que ha configurat tres circs ben marcats després de processos antics d'enfosament i erosió: Salazie, Malafate i Cilaos.

Ocupant gran part de l'illa i amb un cim de 3000 metres, el Piton  des Neiges és l'epicentre dels circs volcànics que amaguen un entramat de camins i senders cadascun amb trets específics. Destacar el circ de Malafate que només s'hi pot accedir a peu i on l'abastiment es realitza amb helicòpter.

El circ de Salazie té en Hell Bourg el punt de partida per bons senders a vegades perjudicats per la seva verticalitat i l'estació humida. Bona opció és apropar-se al gran Trou de Fer. Aquest gran barranc, de més 300 metres  dominat per l'aigua, la vegetació i la verticalitat, és un espectacle enmig de la boira. Pels grans barranquistes n'és un repte excepcional.

Per recórrer el circ de Mafate i fer la travessa cap a Cilaos val la pena encarar, des de Hell Bourg, la vertiginosa carretera al Petit Col (1850 m) i des del Col de Boeufs caminar cap a La Nouvelle i Marla, poblacions ubicades a l'interior del circ amb allotjaments per planificar l'estada a  gust del consumidor. 

Senders ben marcats i per triar fer la travessa en un dia o més. De fet val la pena fer estada a una de les poblacions per copsar la dimensió del paisatge i la seva diversitat, on cada raconada és diferent. 

Vegetació bàsicament tropical i amb boscos determinats per l'orientació del territori. Crestes llargues, muralles rocoses, barrancs profunds, esveltes agulles,... a la vista per des de Marla remuntar el col du Taïbit (2142 m)

                  Prop de Marla, col du Taïbit

                              Col du Taïbit
Des del col un descens llarg i vertiginós, per bon sender, porta al circ de Cilaos i la població (1214 m) del mateix nom; lloc imprescindible per emprendre l'ascensió al Piton des Neiges.

Itineraris sense dificultat, excepte, en molts moments, amb grana desnivells i pendents; exigents sempre fent atenció al camí amb passeres, escales, arrels i pedres per no tenir un bon ensurt.

                      Cilaos 

Històricament els circs han jugat una paper determinant ja que, en època de la colonització, els esclaus rebels podien amagar-se en un territori de difícil excés per camins vertiginosos que avui en dia podem recórrer.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (II): Piton de la Fournaise (2632 m)

                    Ruta costanera al sud de l'illa sota el Piton de la Fournaise

L'essència de l'illa, geològicament, és el seu vulcanisme. El Piton de la Fournaise (2632 m) és un dels punts emblemàtics. La seva ascensió no representa cap dificultat i és molt popular entre els visitants. Enguany, contràriament a l'any passat que en el mes d'agost mantenia activitat eruptiva, ha estat possible ascendir-hi.

                          Fournaise amb  caldera de l'Enclós Fouqué des  pas Bellecombe-Jacob
L'itinerari cal resseguir-lo amb atenció sobretot si la boira i els núvols en són presents. Uns marcats punts blancs són determinants. 

                       Petit con  Formica Leo
La immensitat de l'espai no deixa indiferent: grandiós paisatge, testimonis de constants erupcions, relleu arran de les colades de lava,...

                       Testimoni de lava de corda

L'immens cràter Dolomieu resulta difícil de visualitzar per la boira present que sovint és 'ploranera'.

Tot i així una gran moment després de quasi 3 hores d'ascensió des de Gité des Volcans.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (I): Situació i dades

                         L'Índic prop d' Anso des Cascades
La ubicació i característiques geogràfiques de l'Illa de la Reunió, en ple Oceà Índic, la converteixen en un espai singular per la seva formació geològica i relleu. És una illa de dimensions petites (2 512 km² ), però molt poblada (296 hab/Km²). El seu origen volcànic, emergida fa 360.00 anys, la configura com un territori ric i divers. 

Deshabitada, però colonitzada pels francesos en el segle XVII, tot i que els portuguesos i anglesos ja hi havien recalat, fou denominada com a Ille Bourbon, fins a la Revolució quan, sembla, es batejà com a Reunión. Geogràficament africana, a 600 quilòmetres a l'est de Madagascar, forma part de les Illes Macarenyes (Reunió, Maurici, Rodrigues). Tot i així es manté com Departament francès d'ultramar.

De climatologia tropical, amb una estació seca i una d'humida, el seu relleu extrem ofereix senders amb gran desnivells a superar. Destaca la gran vegetació que cobreix l'illa, excepte els alts espais dels dos gran volcans: Piton de Neiges (3070 m.), extingit, i el Piton de la Fournaise (2632 m), que quasi cada any mostra episodis d'activitat; el darrer el 10 d'agost del 2023. Sense oblidar la impressionant costa on observar la força i la bellesa de l'Índic. 

                          Sender Gran Bois

PIRINEU EN ESTAT PUR: Circ de Gavarnie (i II)

                                       Taillon, Bretxa , Casco i Torre de Marboré des del Pla de Pailha
 Però no tot són cims de tres mil metres; tot i ser coneguda la Cascada del circ de Gavarnie, la segona més alta d'Europa amb 423 metres, mereix una ruta circular per aproximar-s'hi.

Una de les millors opcions és pujar al refugi d'Espuguettes (2027 m) des de Gavarnie i, si es vol al Pimené (2801 m). Llocs que corprenen; miradors extraordinaris del circ i tots els cims. Pirineu en la seva màxima expressió.

                   Els Astazus i el corredor Swan des del pla de Pailha
I des del Xalet de Pailha un senderó ben aeri, però fàcil, porta a l'Hotellerie du Cirque (1576 m) i, en mitja hora més, a la base de la cascada, ara sí força, o molt, massificada a l'estiu.

Existen altres rutes panoràmiques en la zona com el Plateau de Bellevue o el camí que  ascendeix al refugi de Serradets des de l'Hostellerie.

Mapa de rutes a Gavarnie.

                        Hostellerie de  Cirque, Cascada, Picos de la Cascada, Torre de Marboré i Casco

Hem recorregut, des de finals del anys 70 del segle passat, aquestes muntanyes i mai deixen de sorprendre la seva bellesa i la seva extraordinària presència. Però tot sembla que va canviant, i ho estem poden observar. Fa quasi 11 anys l'ascensió al Vignemale en fou l'objectiu encara amb una gelera vigorosa. 

Imatges com aquesta de l'agost del 2008 mostrava un bon estat de la gelera del Vignemale, però enguany impacte la manca de neu en tot el massís del Mt. Perdut i en tot el Pirineu. 

Així es presenta la gelera del Vignemale,  a principis de juliol, amb el seu gel fòssil després de les grans calorades i l'accelerat desgel del mes de maig. 

Potser no ens adonem prou de la implicació de tot plegat!! En som testimonis passius.

PIRINEU EN ESTAT PUR: Circ de Gavarnie (I)

                                   Gabietos, Taillon, Casco, Marboré,.. des del coll de Tentes (2208 m)
No hi ha dubte que el Pirineu és una serralada que reserva magnífics indrets en tota la seva gran extensió. Tot i patir els efectes del canvi climàtic, mai deixa de sorprendre i gaudir de la seva diversitat imponent.

                           Imatge gentilesa d'en Xavi
Ara bé, un dels grans espais és el massís del Mont Perdut i excepcional la seva vessant francesa a Gavarnie i el Parc Natural du Pyrénées Tot i haver estat a la vall diverses vegades sempre és una gran experiència i lliçó de geografia. Sempre val la pena tornar-hi.

                                            Bretxa de Roldan l'agost de 2008

Enguany la lliçó impactant és com, a inicis de juliol, la persistència de la neu ha estat difícil i les grans calorades han produït un gran desglaç amb la implicació que això ha de tenir de cara a les reserves d'aigua.

                                   El Circ de Gavarnie i el refugi de Serradets (2587 m)
L'estada al refugi de Serradets, a 2587 metres d'alçada, possibilita travesses i ascensions inoblidables, en un escenari impresionant, tot i que ja ho coneguis. 

Pujar el Taillon (3147 m) és imprescindible, després de gaudir de la Bretxa de Roldan i passar falsa Bretxa.  Àmplies vistes en totes direccions; sobretot el gran Vignamale.

                                    Bretxa de Roldan, baixant a Serradets per l'escassa neu que queda.
L'ascensió al Casco de Marboré o Corral Ciego (3011 m) n'és un altre de les activitat clàssiques superant el Paso de los Sarrios per les seves cadenes.

                               La Torre de Marboré, camí del Casco

                              Paso de los Sarrios
Recordant altres èpoques de tres mils i tres mils, tot observant, avui en dia, com  van canviant les condicions al Pirineu.

                 Torre de Marboré l'agost del 2008, amb vistes al Casco, Taillon i Vignemale