PARINACOTA, el poble(Xile VII)

El poble de Parinacota està situat en la base del volcà del mateix nom. El llogaret es caracteritza per la seva església, pel seu bofedal i per la seva climatologia molt més freda.

L'església de la Natividad mostra els trets essencials de l'altiplà: campanar separat de petit edifici, barreja d'elements cristians i indígines i el seu color blanc nítid. Ben bonica i visitada pels turistes.

El bofedal( una espècie d'aiguamolls en  alçada altiplànica) és un espai on la vegetació i la fauna existents a més de 4000 metres poden viure. L'aigua n´és l'element fonamental i la diversitat d'aus esplèndida, així com l'existència de pastures on les llames i alpacas són l'economia bàsica de l'àrea.

Bofedal de Parinacota amb els Paychatas( Parinacota i Pomerape) de més de 6000 metres d'alçada.

Com veieu, descarregades les fotos, ja som a casa amb un bon 'jet lag'.

INTENTANT LA RECUPERACIÓ(Xile VI)

Deixem els 5100 metres del nostre campament base al Guallatire per a desplaçar-nos un parell de dies als 4400 metres del poble de Parinacota(en aimaea, lloc de flamencs).
En el camí passem pel llac Chungarà, el més alt no navegable. Aquest és un espai presidit per volcans i sobretot els Payachatas( en aimara, bessons) que formen el Parinacota i el Pomerape. El llac és ric en presència d'aus i en certes hores del dia el seus colors són prou característics. Estem prop de la frontera amb Bolívia, en la carretera de La Paz a Arica. El Sajama, el cim més alt de Bolívia, també pot albirar-se.

Portem vora una setmana a més de 4000. La veritat és que el cansament i els efectes de l'alçada continuen, per la qual cosa decidim no forçar més i renunciar a l'ascenció del volcà Parinacota (6300 metres). Representaríen tres dies de campaments a més de 5000 metres i creiem que val la pena  quedar amb bones sensacions.

Descansem, molt poc i malament, dos dies al poble de Parinacota i decidim baixar alçada. Primer Putre i després Arica.

L'experiència andina no és mai exempte d' una gran necessitat de condició física i aclimatació. I així ho hem viscut i no ha estat fàcil.

DESCOBRINT EL MÓN ANDÍ AL DESERT D'ATACAMA( I)

Ja fa uns dies que som a Atacama. Hem començat a fer ruta i  això promet.
Estem descobrint la divesitat dels ecosistemes d'Atacama i la seva immensitat, però sobretot la cultura andina que encara perviu a la regió.
Tot de la mà del nostre guia Enrique, gran coneixedor món andí.

Des d'Arica, a vora del Pacífic, el nostre viatge ja ens ha portat  per la vall de Codpa i el poble de Belén;  avui dilluns estem a  Putre, porta d'entrada a l'altiplà, abans de desplaçar-nos al Salar de Surire.
La Vall de Codpa, situada a 2050 m. a la Pampa d'Atacama, és un sorprenent oassi en el desert d'Atacama; una llarga 'quebrada' on creixen els arbres fruiters d'una forma extraordinària aprofitant la poca aigua existent.
El poble de Belén, ja a 3200 m. en la precordillera, és encara una bona mostra de la barreja de la tradició andina i la religió catòlica imposada durant l'època de la colònia. Ahir vam poder assistir a una cerimònia andina: la 'pagua' amb la qual finalitzaven les festes del seu sant patró Santiago.
Per acabar Putre,  a 3530 m, és un poble amb tots els serveis possibles. Es carateritza per estar coronat per un enorme volcà nevat, el Taacapà, de 5000 metres que li dóna un encant especial. Aquí continuarem amb l'aclimatació i coneixent l'entorn natural i humà.

En els propers dies ja ens mantindrem per sobre dels 4000 metres per després intentar l'ascenció al Guallatire i al Parinacota a partir del dia 14.
Potser  ja serà difícil poder disposar de comunicació.......
Però esperem que tot ens vagi com fins ara, tinguem prou energia i bona aclimatació....

D'AQUÍ UNS DIES......

ens espera el nord de Xile per recórrer el Salar de Surire i el Parc Nacional de Lauca, intentant l'ascenció dels volcans Guallatire(6.092 m) i el Parinacota( 6343 m)

El Parinacota l'agost del 2001

Just fa ara 10 anys, una bona colla de companys del Centre Excursionista de Lleida, travessavem l'altiplà andí des de la Paz a Arica visualitzant, des de la carretera, com la nit cobria l'immens espai. 

Ara esperem tenir l'oportunitat de caminar entre els grans volcans i poder-los ascendir.

En aquest espai hi podreu trobar la nova experiència andina.