MONTSEC DE RÚBIES: Tossal de les Torretes (1676 m) i Lo Peladet (1465 m)

Boira a les valls i vistes magnifiques del Pirineu amb poca neu a la vessant sud. 

 

Revisita als clàssics del Montsec.

                       El despoblat de Rúbies des de la Portella Blanca

La serra de St. Gervàs als peus dels Massís de Maladetes amb el gran Aneto.

                   Boira a la plana i Montroig de fons
 

Massís del Posets amb la cresta d'Espadas.

Panorama hivernal magnífic. Sempre ens quedarà el Montsec.

CICLANT AL VOLTANT DE L'EMBASSAMENT DE SANTA ANNA

 Avui en dia que s'està posant de moda la bicicleta elèctrica i en trobes, fins i tot, en muntanyes altes poc rodadores (aviat trobarem cims trillats de roderes d'ebike?), és tot un plaer plantejar-se una bona ruta adequada a bicicletes clàssiques; a ritme propi i amb la teva pròpia capacitat física. Dec ser 'old school', ja m'ho diuen.

Sigui com sigui, hem gaudit al màxim  sortint d'Ivars de Noguera, per pista rodadora, passant pel despoblat de Boix, el monestir de Santa Maria de Vallverd, prop de Tragó de Noguera

Indret per recordar com aquest territori en fou de poblat, amb molta vida. La història es fa present de forma intensa.
Seguim l'itinerari cap Alberola, pel pas de Llop, en ascens.

                                          Pas del Llop amb vista a les Picones
Arribats Alberola, retornem per la pista sota Les Picones, en un puja-baixa, per apropar-nos de nou cap a l'embassament de Santa Anna, amb un aigua color turquesa que recorda a llac de món enllà.

Indrets amb encant, vora 900 metres de desnivell en 42 quilòmetres a cop de pedal, i amb el bon guiatge del Ramon.

CIRCULAR PEL MONTSEC DE MEIÀ: Roca Alta (1437 m)

Ja sense franges horaris, però dins els límits de la regió sanitària emprenem la ruta circular pel Montsec de Meià (o de Rúbies).

Dies enrera hem revisitat la zona per fer parcialment trams de la ruta que ara proposem.

Sortint de l'ermita de Meià, en la pista de Rúbies, un senderó fitat, ben arbrat i entre camps de conreu, menas al pas de Nerill.

Una fàcil grimpada dona accés a la feixa de la Roca Alta, ja amb vistes cap al Cadí i l'Alt Urgell.

La feixa, amb grans vistes sobre el plana de Lleida, porta al peu del Graell de la Roca Alta, que amb bon camí, tot i el seu dret pendent accedim al cim de la Roca Alta (1437 m).

En aquest punt la història de la recent guerra civil se'n fa present. Vestigis de la línia de front republicà es mantenen, malgrat l'avenç de la vegetació: dipòsit d'aigua, nius de metralladores, búnker de Durruti,  llargues trinxeres, ...són els testimonis del greus fets del 1938 en el front del Pallars.

Resseguim l'àmplia carena, fent el descens pel pas de les Eugues: breu desgrimpada, molta vegetació i ràpida pedrera cap als camps de tòfones que porten a la pista de Rúbies.

Pel marge dret del barranc, un bonic senderó permet fer ara més història visitant els dòlmens de la Lloella del Llop . Recuperem el cotxe prop de l'ermita.

Bona, i bonica, circular de no massa desnivell (650 m) per reconèixer aquesta zona del Montsec en unes cinc hores de caminada.

Per saber-ne més Track de la ruta Pas Nerill-Roca Alta- pas de les Eugues.

                                          Rutes d' JR  / http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2019/03/montsec-suprem-pels-bunquers-de-la.html

MIRADES A LES PARETS DEL MONTSEC EN 'DESESCALADA'

Montrebei

En franges horàries, petit grup i regió sanitària  bon moment per recuperar rutes pel nostre proper Montsec.

Paret d'Aragó i paret de Catalunya en el gran congost de Montrebei

En dies diferents i amb bones matinades, rutes al Puig de Millà, amb grans panorames a Montrebei i pantà de Canelles.

 Montsec d'Estall i Montsec d'Ares, en tot el seu esplendor, en un racó fantàstic de la Noguera.

 Prop del pas del Nerill

En l'altre extrem, des de Vilanova de Meià, ruta ràpida la pas de Nerill, amb breu i fàcil grimpada, arran de la paret dels Arcs.

Paret dels Arcs

I finalment, ruta a la Roca Alta des de la vessant sud del Montsec de Rúbies o Meià.

Tres dies d'itineraris ràpids recuperant el Montsec, verdós i florit, en una primavera de 'desescalada'.
Sempre ens quedarà el Montsec.