L'ascens al Port es pot realitzar per Peña Blanca o bé prop de la Besurta amb les millors vistes a les Maladetes.
La pujada és sostinguda com un bon camí històric pirinenc. Un luxe per poder observar cada racó del massís, on durant dècades hem caminat i esquiat; emblemàtic.
Cim de l'Aneto en detall
Detall de la sorprenent l'esllavissada produïda fa poques setmanes sota la Maladeta Occ.
Observar l'estat de la gelera és impactant ara principis de juliol: gel fòssil i esllavissades de neu i pedres fan que la seva ascensió hagi adquirit una punt gran de perillositat.
Ja al Port de la Picada, punt més alt de la ruta, el descens és ja conegut i ràpid, malgrat la seva llargada.
Port de la Picada, al fons el ja conegut Coll de l'Escaleta
Port de la Picada, al fons el ja conegut Coll de l'Escaleta
Jornada similar a les anteriors per gaudir del paratge d'un gran espai pirinenc.
Ja qui en gaudeix en 'non stop', però recordar que cal tenir respecte a la muntanya en tota circumstància i deixar-la com la trobem.
Foto denúnciaBanderes indicatives de la UTMB Val d'Aran abandonades al coll de Montojoia, suposant que ja les han recollit i pensant que les van deixar en el moment que van haver de neutralitzar la cursa.
Un privilegi poder recórrer uns espais poc massificats, però on la història dels camins en són part essencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada