Estem ja a l'altiplà andí de Xile a més de 4000 metres d'alçada i sembla que tot va bé.
Per continuar l'aclimatació ens dirigim cap al sud-est de la Biosfera de Lauca. Observem per primera vegada els grans volcans, sobretot el Guallatire. Passem per l'antic parc nacional de Las vicuñas, i finalment arribem al Salar de Surire, en la frontera boliviana, prop del salar de Coipasa.
Surire és un salar sobreexplotat ja que una empresa xilena extreu borax que exporta arreu. En una zona del salar el trànsit de camions és constant, com ja hem vist des de la carretera sense asfaltar que ens ha portat aquí. Malgrat això, el paisatge està format per una extensa i isolada vall redejada de volcans de més de 5000 metres i amb un habitat dominat per la presència de tot tipus d'animals, sobretot per flamencs.
Instal.lem el nostre campament, per dos dies, a 4400 metres per afrontar l'ascenció al Cerro Chihuana de 5300 metres. Aquesta ascenció ha millorar la nostra aclimatació, però l'alçada comença a fer-se notar en forma de mal de cap.
Sense problemes realitzem l'ascenció al Chihuana en el dia planificat. La vista des del Cerro és impressionant: la diverstat de colors del paisatge n'és la característica essencial, a més de cerros, volcans i el territori bolivià a l'horitzò.
Per continuar l'aclimatació ens dirigim cap al sud-est de la Biosfera de Lauca. Observem per primera vegada els grans volcans, sobretot el Guallatire. Passem per l'antic parc nacional de Las vicuñas, i finalment arribem al Salar de Surire, en la frontera boliviana, prop del salar de Coipasa.
Surire és un salar sobreexplotat ja que una empresa xilena extreu borax que exporta arreu. En una zona del salar el trànsit de camions és constant, com ja hem vist des de la carretera sense asfaltar que ens ha portat aquí. Malgrat això, el paisatge està format per una extensa i isolada vall redejada de volcans de més de 5000 metres i amb un habitat dominat per la presència de tot tipus d'animals, sobretot per flamencs.
Instal.lem el nostre campament, per dos dies, a 4400 metres per afrontar l'ascenció al Cerro Chihuana de 5300 metres. Aquesta ascenció ha millorar la nostra aclimatació, però l'alçada comença a fer-se notar en forma de mal de cap.
Sense problemes realitzem l'ascenció al Chihuana en el dia planificat. La vista des del Cerro és impressionant: la diverstat de colors del paisatge n'és la característica essencial, a més de cerros, volcans i el territori bolivià a l'horitzò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada