28 de gen. 2019

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (V): Parque Nacional de las Torres del Paine (Xile)

En el cor de la Regió de Magallanes i l'Antàrtida xilena, a 250 quilòmetres de Calafate, i fets els tràmits corresponents a la frontera, s'arriba a la base de l' immens massís de les Torres del Paine.
Banderes xilena i de la regió magallanica

Aquest massís, geogràficament essència patagònica, és Parc Nacional des de 1959 i Reserva de la Biosfera des de 1978. La seva bellesa i grandesa porta a milers de visitants per recórrer els seus racons més amagats.
Indret privilegiat per l'activitat senderista, però d'extrema i dura climatologia, ofereix rutes per tots nivells.
Valle Ascencio en la ruta a la base de les Torres del Paine.

Disposar de dies i temps, és obligat realitzar l'exigent ruta doble W en 5 dies; però si no és així l'opció ha de ser, en tres dies diferents, primer ascens al mirador de les Torres del Paine des de del campament de les Torres, segon vorejar el llac Scottsberg fins al valle Francés, i finalment al mirador de la gelera Grey, des del campament del Paine Grande.
Morrena final al mirador de les Torres.
El mirador de les Torres resulta una jornada de bona alta muntanya; la ruta transita per un sender, ben fresat i concorregut, fins a la base de les Torres del Paine; mil metres de desnivell superant la morrena  que porta a un bell llacals peus de les tres grans torres de més de 2000 metres d'alçada.
Una característica de la serralada és l'extrema climatologia, marcada per un vent fort i constant, i moments de sol, pluja calamarsa i neu en un sol dia.
Caminar en aquestes condicions requereixen una bona actitud per soportar-ho, i malgrat les inclemències gaudir de la força de la natura.
Llac Scottsberg i els 'Cuernos' del Paine, camí del Valle del Francés
És així com el dia pot començar amb bones condicions per canviar radicalment i caminar sota pluja i vent poderós.
Llac Pehoe amb gran panorama als 'Cuernos' del Paine i el cim Almirante Nieto.
Lliçó de geologia n'és l'altre aspecte a tenir en compte, sobretot en els anomenats 'Cuernos del Paine' amb les seves formacions de roca sedimentària i el grànit.

Cap comentari: