Ja en els anys 20 i 30, conegut com període d'entreguerres, britànics, alemanys, francesos, i també soviètics emprengueren la conquesta dels cims més alts en un afany més enllà de l'esportiu: el patriotisme i el nacionalisme va moure els fils d'expedicions a l'Himàlaia, al Caucàs i al Pamir. Ser el primer en assolir un cim de 8000 metres o 7000 havia de contribuir a enfortir la moral nacional i els valors patriòtic. Ben conegut és en cas Heinrich Harrer en l'Alemanya de Hitler. I sempre hem admirat les epopeia de Mallory i Irving o els primer ascens de l'Everest de Hilary i Norgay. I hem sentit a parlar de les grans ascensions al Pirineu i als Alps.
És interessant pensar en com l'alpinisme i les seves expedicions, al llarg del temps, ens poden permetre aproximar-nos a la història dels seus grans esdeveniments.
Així, molt desconeguda és la història de l'alpinisme en el temps de la Unió Soviètica. Aquesta és l'aportació del llibre de geògraf Cedric Gras 'Los alpinistas de Stalin' publicat l'any 2023 per l'Editorial Cátedra.
El llibre és recomanable per a muntanyencs i interessats en la Història del segle XX. Gras reconstrueix la vida dels germans Vitali i Eugeni Abalàkov que es convertiren, des de la Revolució Russa del 1917 fins a la desaparició de l'URSS al 1989, en els més famosos alpinistes soviètics. Les seves expedicions, a les grans i exigents muntanyes de 7000 metres a l'Àsia Central en les serrades del Caucas, Pamir i el Tian Shan, poc van transcendir a nivell internacional, en el seu moment, però son mereixedores passar a la història de l'alpinisme mundial.
El llibre ens permet recórrer la història de la Unió Soviètica a través de la vida dels germans Abalàkov. Les possibilitats, però també les dificultats en un sistema polític que determinava absolutament els seus ciutadans. La pràctica alpinística dels Abalàkov els dona un certa llibertat per emprendre expedicions que sempre havien d'estar al servei del règim, tot buscant la vessant científica per respondre als valors col·lectius del règim soviètic i no els burgesos de l'alpinisme occidental.
Viuen en la revolució, en guerra civil russa, en la formació del nou règim, l'estalinisme, la Gran Guerra Pàtria i el procés de desestalinització, tot i que Eugeni morí en estranyes circumstàncies, mai aclarides, el 1948. Eren herois soviètics, exemple de la la nova societat socialista, fet que no els va evitar patir la repressió estalinista. Vitali fou detingut i va patir la repressió sota l'acusació d'haver conspirat contra el règim participant en expedicions amb alpinistes occidentals; va sobreviure, i quasi rehabilitat en temps de Nikita Khrusxov, va mantenir la seva activitat alpinista dirigint expedicions. Morí el 1986 sense grans honors i sense haver pogut realitzar una desitjada expedició a l'Everest, tot i la que havien de portar a terme el 1959 i anul·lada per la situació d'estat excepció arran de la rebel·lió tibetana.
.JPG)
Cedric Gras ofereix un narració fonamentada en la consulta de fonts originals en arxius i biblioteques que el converteixen en una aportació ben documentada. Ens presenta els personatges i els fets històrics, amb totes les llums i ombres, mostrant-se com un bon coneixedors dels espais geogràfics escenari de les expedicions dels Abalàkov.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada