MEMORIAL DE L'EXILI. Ruta Portbou- Argelers pel sender litoral

Il.lustració de l'artista Josep Subirats

L'hivern de 1939 mig milió de republicans emprengueren el camí de l'exili després de quasi quatre anys de guerra civil. A França els esperava el confinament en camps de refugiats; i en pocs mesos, la  Segona Guerra Mundial encara venia ha complicar-ho  tot encara molt més.
Sobreviure en aquella Europa, entre guerres, pors i penúries,  havia de ser  una experiència dramàtica, que requeria una immensa capacitat de sobreposar-se als esdeveniments. Unes dècades en què el pes de història s'havia de fer sentir  de forma incommensurable.

Recordar aquells temps és un fet necessari que ha de significar la voluntat de retornar la veu a una munió de persones que ho van patir; és de justícia.
                                                                                                                
Així doncs, una bona experiència present és recórrer els espais que van ser testimoni d'aquell sofriment.  Rutes, museus, exposicions, espais,... permeten aproximar-nos i conèixer una petita part de la dimensió de la tragèdia d'aquell temps.

Una forma magnífica és poder transitar a peu pels escenaris més significatius. Recomanable són les rutes de l'exili.

Memorial al Coll de Belitres (Portbou)

La nostra opció ha estat recórrer el camí litoral des de Portbou a les platges d'Argelers, on més de 100.000 persones van malviure mesos com a refugiats. A més de ser un recorregut paisatgístic esplèndit, representa poder conèixer  el Memorial de Walter Benjamin a Portbou, l'espai de la Memòria al Coll dels Belitres, Collioure i la tomba d'Antonio Machado, i les esmentades platges d'Argelers amb el seu monòlit dedicat al camp, el petit Cementiri dels espanyols , així com la Maternitat d'Elna, on van poder nèixer més de 500 nadons per la fantàstica humanitat d'Elisabeth Eidenbenz.

Especialment emocionant és arribar a les immensse platges d'Argelers i imaginar-se com milers de persones hagueren de sobreviure damunt la sorra i a mercè de les inclemències naturals, i evidentment de la història més cruel.

Una gran forma de reviure la història i recordar aquells que hi van ser.

                                                                                              Al meu avi