RECUPERANT MOMENTS VISCUTS AMB EL JUANJO

Juanjo Garra i el grup de companys de l'Expedició al GII (8033 m) per commemorar els 100 anys del Centre Excursionista de Lleida l'any 2006.

Vivíem el final de la dècada dels anys 80 i en Juanjo Garra havia començat, amb força, a fer muntanya en el Centre Excursionista de Lleida (CEL). Compartíem llargues jornades a Pirineu ja fos a l'hivern, fent esquí de muntanya, o bé, a l'estiu a la recerca de cims i crestes: Mulleres, Alba, Cabrioles, Maladetes, Aneto,... 
Eren anys de gran activitat a l'entitat, que aconseguia aplegar un bon grapat de companys i companyes que ens unia l'estima per la muntanya i  ens permetia convertir-nos en bons amics.

Recordo que el Juanjo, ben aviat, decidia emprendre la seva primera expedició;  l'estiu del 1989, al costat d'en Feliu, el Jordi i el Lluís el despedíem de l'estació de Lleida en l'iniciar el seu viatge cap el Pamir per assolir el Pic Lenin (7165 m).
Lluís Olóndriz, Juanjo Garra, Feliu Izard i Jordi Guivernau al peus del Pic Lenin (Imatge gentilesa de L. Olóndriz)
Aquell  fou el seu primer projecte. Vull pensar que aquells  anys van ser cabdals en la seva vida en sentir l'atracció de la muntanya i convertir-se, any rera any, en l'alpinista que va ser.
  
Mentrestant en el CEL,  a principis de la dècada del 90, s'implicava en iniciatives de caràcter social que  havien de donar forma a l'entitat. Junt a la Mercè, la Maria, la Teresa, la Núria,... fundàvem la revista ARESTA amb la idea de renovar  el clàssic butlletí. En llargues reunions  dissenyàvem la publicació que pretenia  ser l'eina de comunicació de l'entitat.
A l'hora en  Juanjo no s'aturava en la seva formació i creixement com a muntanyenc i alpinista. Alps, Andes, Atles,... eren els escenaris de la seva passió per la muntanya

Recordo  especialment el seu projecte Trilogia americana entre els anys 1995 al 1997 que el portà a l'Aconcagua, la Patagònia i el McKinley, que va projectar amb una gran il.lusió.

I ben aviat l'Himàlaia; la seva primera vegada el 1991 al Broad Peak. Des de llavors més de 10 expedicions entre el Nepal i el Pakistan; expedicions amb El filo de lo imposible, ... però sobretot recordar l'expedició del Centenari del CEL l'any 2006.
Més d'un any de preparació ens va permetre que 9 companys, encapçalats pel Juanjo, assolissin la fita més important pel CEL en el món de l'alpinisme. 


Dècades, doncs, de vida muntanyera. Cada any, ja era un clàssic, calia esperar que el Juanjo marxés d'expedició i retornés amb la seva 'quimera' acomplerta. Així, i només així, el seu afany, fortalesa i constància li donaren 9 cims de vuit mil metres. 
 
Juanjo,
fa molt poc, dies abans de marxar cap al Nepal, coincidíem en  taula de debat en el documental PURA VIDA i comentàvem com de difícils són els rescats a la l'Himalaia.... Recordar-ho m'entristeix encara més... 
  
Penso que  has pogut complir els teus somnis, tot i l'amarg i dolorós final; Lleida no podrà oblidar-te, sabent del cert que estaràs ben acompanyat pel Guiver, amb qui t'unia una sòlida amistat, pel Charles, per la Blanca Aguiló, per l'Oscar Ribes, pel Joan Freixenet, pel Joan Enric Farreny,... en el CEL dels muntanyencs i alpinistes ... i de tots els nostres éssers estimats que ja no estan entre nosaltres.

                                         
            Cada dia que anem a la muntanya ens sentirem un xic més prop teu. 
                              
Una abraçada per l'Assumpta, l' Aina, l'Oscar,.. i tota la família i amics.

PEDALANT PER LA PRIMAVERA DE LA SEGARRA

Activitat del Centre Excursionista de Lleida.
Aquest maig, quasi hivernal, ofereix uns paisatges exhuberants de verdor, flors, sembrats,... i neu al Pirineu.
Especialment espectacular està la comarca de La Segarra per pedalar a l'ombra dels seus castells medievals.
Castell de Montcortés

Així, en una matinal, hem visitat Castellmeià,  Montcortés, la vila del Castell de l'Aranyó (on va néixer Manuel de Pedrolo),  Ratera, Florejacs i Sitges de la mà del Jordi Climent, en una circular de 42 quilòmetres sortint de Guissona.
Malgrat el cel gris del diumenge, hem fet història i conegut un xic més el territori més proper.
Castellmeià
Castell de Sitges

        Més rutes, consulteu

NOU ACCÈS A MONT-REBEI



Potser ja haureu llegit l'entrada al blog de Joan Ramon Segura sobre el nou accès al congost de Mont-rebei pel Montsec d'Estall; poca cosa s'hi pot afegir. Només cal visitar el llogaret de Montfalcó, i fer l'excursió d'uns quatre quilòmetres, per comprovar en persona el disseny de ruta, totalment domèsticada, però completada amb dos trams de passarela extremadament aèria;  no apte per a tothom a causa de la seva gran verticalitat en uns singles impressionants.
La paret d'Aragó i la instal.lació penjada en la verticalitat.


Si  Mont-rebei és una joia de les nostres contrades, ara el nou accès vol contribuir a popularitzar més l'àrea i oferir una nova forma d'accedir-hi; però els dubtes  sobre com s'ha fet, el seu gran cost i la seva sostenibilitat són qüestions que el pas del temps resoldran....
Tot i pensant en la necessitat de recuperar zones deprimides, com els llogarets del Montsec d'Estall, pot ser és un exemple més de com s'han fet les coses  que  han portat a la crisi actual?
Potser ha estat un projecte massa agossarat i no prou segur tècnicament?....

La veritat és que el recorregut impressiona...., i caminar per les instal.lacions corprèn.


La paret de Catalunya, majestuosa, des del llogaret de Montfalcó

WEBCAM Montfalcó Alberg Casa Batlle