I COM HA EVOLUCIONAT L'ACTIVITAT MUNTANYENCA!!!

Tour del Mt Blanc, estiu 2006
En la darrera dècada s’ha estès el Trail  i Ultra Trail com a modalitat esportiva en l’escenari muntanyenc i s’han popularitzat de forma extraordinària, potser d’acord amb els nous temps. 
Però, totes i tots aquells que fa   dècades que anem a la muntanya, hem passat per diverses fases en la nostra vida muntanyenca; la primigènia, potser, per molts joves de llavors, va ser la travessa, els campaments i les ascensions a pics emblemàtics del nostre Pirineu. Després van venir l’esquí de muntanya i els tresmils, mentrestant d’altres s’especialitzaven en l’escalada a Tarradets i  St. Llorenç,... o a l’espeleologia.

Poc o poc, o qui prefereixi ràpidament, la modernitat es va anar imposant i les curses d’esquí de muntanya es van popularitzar, i qui més qui menys hi participaven de forma massiva; les primeres curses Certascan, Mulleres,..i Vall Fosca. En aquest aspecte, recomano la (re)lectura de l’entrevista a Jordi Canals al Vértex núm. 239 (2011).
Una bona colla del CEL a l'Aneto, principis dels anys 90

Paral.lelament, a l’estiu calia  procurar encadenar tresmils i col·leccionar-los. És així com hem pogut anar fent-nos coneixedors de la geografia pirinenca, no sense  polèmica sobre el nombre de tresmils:  llista Feliu o llista Buyse?.  Qui més qui menys en té desenes a la seva col.lecció particular. Al mateix temps,  l’esquí de fons, BTT i els barrancs prenien força.
Però, més encara ràpidament, l’evolució esportiva de l’activitat en muntanya es va transformar; els rallis de muntanya i les curses d’esquí aptes per a tothom es van anar conformant en competicions d’ alt, altíssim, nivell; i el temps les ha convertit en molt atractives per corredors que es formen en muntanya corrent per elles emulant als grans especialistes;  efecte Kilian o la modernitat?. I  Catalunya n’ha estat pionera. Podeu llegir una bona reflexió sobre el tema d’Enric Faura al Vértex núm. 255(2014).
St. Maurici a Carros de Foc

Així i més que mai, la muntanya és una activitat massiva, popular i accessible per tothom. Una de les modalitats preferides, i crec que interessants, són les travesses a peu, i algunes en BTT, en opcions tipus cursa (Open) o la clàssica travessa. Carros de Foc fou una de les primeres i amb més ressò, però ja en l’actualitat s’han generat diversitat de circuits de travesses a llarg i ampla del Pirineu i zones properes, adaptats a tots els gustos i condicions. 
Al costat dels clàssics  GR 11 o del Camí de St. Jaume, s’ ha anat dissenyant rutes, sobretot circulars, que enllacen en 3, 5, 6 o més etapes refugis més o menys propers. 
Camí de St. Jaume, St Jean Pied de Port-Roncesvalles
Molts de nosaltres hem tingut l’oportunitat de realitzar travesses (trekkings en diem) en països llunyans recorrent valls i muntanyes de l’Himàlaia, els Alps  o  als Andes, i hem gaudit de forma significativa; per proximitat continental, imprescindible, això sí el Tour del Mt. Blanc, o  amb xic més de nivell, la Chamonix- Zermatt.
Etapa Vignette-Bertol a la Chamonix-Zermatt
Però no hem de deixar de continuar recorrent les muntanyes properes de la mà de la Porta del Cel, Camí dels Bons Homes, Camí de l´'últim Càtar, Senda de Camille, Ruta Irati- Belagua, Estanys Amagats, Tres Refugis, Ruta del TorbMuntanyes de Llibertat, Estels del Sud, Alta Ruta de los Perdidos, Cavalls del vent, Camí de CavallsEth Setau Sageth, Camí de l'Ossa, Ruta de Caracremada,.... 
Llac de Montestaure, amagat en la Porta del Cel


L’oferta és àmplia i permet d’una forma extraordinària de (re)conèixer les nostres muntanyes d’una forma còmode, tranquil.la i amable, amb la motxilla, més o menys,  plena del necessari per explorar senders per valls poc transitades, ascendir cims i colls, alguns també plens d'història,... tot i ben acompanyats d’un  mapa, una bona preparació de la ruta i el suport d’un GPS, especialment  en alguns circuits.


En definitiva, no podem deixar de gaudir de transitar la geografia de les muntanyes més properes al ritme del propi caminar; tot un privilegi, triant les rutes, les jornades i la forma de portar-les a terme, i donant més vida a pobles i refugis. 
Recomanable especialment pels més agosarats la Porta del cel i Alta Ruta de Los Perdidos en ser els circuits, possiblement, més exigents i complerts.

Norís i Monteixo des de Baborte (Porta del Cel, estiu 2009)
Per saber-ne més

-Revista Pirineos, Travesías con nombre propio. Núm. 12 (2013).

I en aquest mateix bloc trobareu breus ressenyes.
Camí de Cavalls (Menorca)

7 comentaris:

joan ramon segura ha dit...

Ei, Lluïsa... bona reflexió sobre el devenir de la "nostra" història muntanyenca...Crec que el tema dóna per una bona xerrada amb una cervesa en una terrassa com havíem fet sobre d'altres temes. Espero que aviat et recuperis.
(a mi també em va agradar l'article d'en Enric Faurà que és un dels millors articulistes de la Vèrtex (també de la nostra generació).

Lluïsa Huguet ha dit...

Gràcies Joan Ramon, quan vulguis fem una bona xerrada.
La recuperació en marxa.

Joan Ramon ha dit...

Ens veiem al Campament social. No?

Lluïsa Huguet ha dit...

Doncs, no ho sé. He de veure com vaig. De ganes no en falten. Però....

Teresa Serentill ha dit...

Molt bona entrada Lluïsa! I molt ben documentada. Els temps canvien I canviem nosaltres!! I per molts anys puguin canviar! una abraçada

Magda ha dit...

Molt bo Lluïsa!!!
com sempre molt encertat.

Una abraçada,

Magda

Lluïsa Huguet ha dit...

Gràcies companyes... que puguem continuar compartint caminades muntanyenques. Una abraçada