24 de set. 2015

VALLIBIERNA (3067 m.), celebrant el darrer 3000 d'un bon company

                                                                                                      

El cim del Vallibierna ha convocat una bona colla de companys i companyes del Centre Excursionista de Lleida per acompanyar al Xavier en el seu darrer tresmil. Novament la tradició de la nostra entitat es complia.

En un diumenge magnífic, i bon ambient, hem gaudit del dia i de la muntanya tot recordant les llargues jornades compartides any rera any.
Però no només la festa fou pel Xavi, també un petit grup féu el seu primer tresmil. Felicitats a tots i totes, i especialment, al Jordi Vilanova Guivernau, amb 8 anys els seu primer cim pirinenc d'alçada.
Gràcies a tots i totes per ser-hi, i sobretot al Jordi Jové per donar-nos, com sempre, un cop de mà per la cresta del Vallibierna amb el petit Jordi.

Més fotos clicant aquí, així com l'album del JR, i en els blocs amics lolibloc i Excursions del JR.
I sobretot Facebook Magda Sales
                            Un nou dia per no oblidar. 

14 de set. 2015

PUIG DE LES BRUIXES I COMANEGRA (Alta Garrotxa)

Puig de les Bruixes (1390 m)
El Comanegra (1557 m) és el cim més alt de l'Alta Garrotxa,  un sostre comarcal.

Sempre la Garrotxa és una comarca que et descobreix un paisatge, d'alçada moderada, però d'indrets naturals i històric ben significatius.

Prop de la població ripollesa de Beget es troba una pista forestal que porta a la bassa de Monars; d'allí, en menys de quatre hores, un itinerari circular permet pujar al Puig de les Bruixes i al Comanegra, fronterer amb França.
Baixant del Puig de les Bruixes cap al Comanegra amb el Canigó de fons,
La panoràmica s'estén, des dels cims, cap al Canigó (Catalunya nord) fins al Monseny, al sud, amb el Pirineu oriental a l'oest i el Bassegoda ben proper a l'est.
Magnífica la fageda que, en la vessant sud del Comanegra, contrasta amb els prats i la carena verda de la vessant sud.
Fageda del Comanegra, vessant francesa



11 de set. 2015

VIATGE AL 1944: Normàndia, París i la Nueve (i VI)

Jardí de la 'Nueve' a París (Foto D.M.)
En el desembarcament de Normàndia i l'alliberament de França trobaríem moltes històries que han anat quedant ocultes. Quedaran oblidades.

Una d'elles podria haver estat la de la 'Nueve'. Columna de 160 exiliats republicans que s'integraren en la 2a. Divisió Blindada de la França Lliure, comandada pel general Leclerc; homes que s'havien curtit en la Guerra Civil i que l'exili els portà a allistar-se de nou; la lluita contra el feixisme era la seva causa i la seva esperança fer caure la dictadura de Franco.


Una de les poques fotos de la 'Nueve'.

Podeu veure el documental  Los olvidados de la victoria

Avui en dia resultà significatiu rebuscar i resseguir els llocs per on passà i lluità la 'Nueve', des de la seva arribada la platja d'Utah a principis d'agost de 1944. Així ho vam fer la colla del CEL. 


Aquest mapa, publicat a la revista Sapiens, il.lustra la periple que realitzà uns dels pocs supervivents, Lluís Royo, des de l'exili al 1939 a fins a la França de 1944. Podeu llegir l'article, al núm. 129, 'Els republicans que van alliberar París'.




En terres franceses i en la petita població d'Ecouché van tenir el seu bateig de foc en la guerra mundial participant en el seu alliberament, així com en el d' Allençon i Falaise. A més a més, el 24 d'agost del 44 foren la primera columna que entrà a París, iniciant l'alliberament de la capital francesa.



Cementiri d'Ecouché i la làpida rememorant els soldats morts en el poble aquell agost del 44, alguns de la 'Nueve'


Un digne reconeixement a la 'Nueve' i els seus homes  ha arribat enguany; l'alcaldessa de París, néta i filla d'exiliats, Anne Hidalgo, ha donat nom al Jardins dels Combatents de la Nueve en ple centre de París, prop de l'Hotel de la Ville.  
Poc gestos de reconeixement per part de l'Estat Espanyol. Durant dècades van ser els 'combatents oblidats' i ignorats pels governs del país on van nèixer.
Però sempre hi ha qui exerceix la memòria; any rera any, el 24 d'agost es realitza a París un acte de memòria, avui en dia ja amb presència institucional.

Per saber-ne més:
  • Interessant article al blog de llibres de Joaquim Armada sobre Los surcos del Azar

7 de set. 2015

NORMÀNDIA MONUMENTAL


Mont Saint Michel
Normàndia és també terra de mil.lenària història i, per tant, conté diversitat d'edificis monumentals religiosos i civils, que van ser testimonis dels grans esdeveniment de fa dècades; les ciutats normandes van estar al servei nazis durant l'ocpació i van ser debastades pels bombardejos aliats durant l'alliberament. Malgrat la quasi destrucció total de les ciutats,  la seva reconstrucció han permès mantenir bells monuments dignes d'atenció, més enllà de l'obligada ruta turista dels escenaria bèl.lics.
Aquí en teniu una petita mostra.
 
 
Bayeux, catedral i plaça de l'arbre de la llibertat, plantat cinc anys després de la revolució de 1789.





 L'illa de Tatihou, a uns 30 quilòmetres de Cherburg, resulta un lloc curiós que combina la fortalesa militar del segle XVII amb les fortificacions alemanyes. Un petit museu et descobreix la història i lanatura de la petita illa, que en els anys 40 es acolli exiliats republicans.
Foto d'un cartell informatiu

 
Falaise fou on va nèixer Guillem el Conqueridor; per tant  és una localitat d'extensa història. Conserva el castell i diverses esglésies que van sobreviure amb dificultat a l'episodi de la 'Bossa de Falaise'.

5 de set. 2015

VIATGE AL 1944: Normàndia, cementiris per la pau (V)

Cementiri de la Commonwetlh a Bayeux



Albert Schweitzer, metge pacifista i premi Nobel, va dir que 'els cementiris de guerra són els grans predicadors de la pau'.


Realment el patiment d'una guerra és una gran mostra de la necessitat indiscutible de convivència i entesa entre els pobles, però com Aldous Huxley l'encertava dient que 'potser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història'. Malauradament la història té grans episodis amb missatges terribles i alliçonadors; però no acabem de trobar el camí.
Impressionant és visitar els cementiris a Normàndia on regne el gran silenci de després d'una guerra; la mort convida a la vida.
Mils de soldats, de totes les nacionalitats, reposen en terres normades on van perdre la vida, molts d'ells en la flor de la vida; cementiris i memorials esdevenen un exercici de gran respecte. Pell de gallina.
I a l'hora de vergonya per l'Estat Espanyol que és el segon país del món en fosses comunes. Podeu comprovar-ho clicant aquí.

Els cementiris alemanys   
Existeixen 6 cementiris alemanys, els perdedors, amb quasi 50.000 soldats; espais que commouen pensant que participaren d'una ideologia destructora, però a l'hora esdeveniren víctimes del gran pes del moment històric que els va tocar viure: 'complint ordres' en una maquinària militar i ideològica implacable.
Mauseleu alemany de Mont de Huisnes
L'ossari de Mont-de-Huines, prop de Mt. Sant Michelle, conté 11.956 soldats alemanys, en una construcció circular amb 64 petites criptes en dos nivells.
La Cambe

Especialment impactant és el cementiri de La Cambe; 21.145 tombes que des de 1947 van acollir les despulles sota petites làpides i creus negres que conviden a la reflexió.

Cementiris aliats
Bayeux
Americans, britànics, francesos, canadencs i polacs van caure  víctimes de la guerra i allí han estat descansen en espais plens, ara , de pau i silenci.

En el cementiri de la Commonwelth a Bayeux acull 4.868 tombes, algunes d'elles dobles degut a la impossibilitat de destriar les restes, així com quasi 2000 no identificats. Prop de la població també s'ubica un memorial al periodistes, així com el recordatori a Robert Capa.


Entre Caen i Falaise es pot visitar el cementiri canadenc de Cintheaux amb 2959 tombes.

La plaça Gerard Doré recorda el soldat canadenc més jové, allistat amb 15 anys i mort als 16. 

                                                               



El cementiri polac s'ubica a Urville-Langannerie, prop de Falaise, amb 650 tombes, destacant certa austeritat i dues tombes amb els tripulants de bombarders enterrats junts al no poder estar identificades les restes.


Aquesta només és una petita mostra; en tota la regió hi ha més d'una vintena d'espais amb més de 70.000 víctimes.


Tot i això, no podem deixar de recordar que moriren quasi la mateixa quantitat de població civil víctima dels bombardejos dels mateixos aliats; oblidats per la història militar, però recordats en cada poble francesa de la Normàndia en plaques i memorials menys visibles.  
L'historiador Antony Beevor  ha dedicat part de les seves investigacions a donar llum al patiment de la població civil.