21 de set. 2017

BTT PER LA RUTA DE LES COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT

Via verde sortint de Berga
Que el territori pot ser com un museu a l'aire lliure és una evidència que poques vegades reconeixem. 
Un dels tres túnels de la Via verde entre Berga i la Colònia de Cal Rosal (Olvan)
Aquesta premissa és ben clara al llarg d'alguns dels rius de Catalunya, ja sigui per la seva importància industrial (Ter, Llobregat, Cardener..) com hidroelèctica (Noguera Pallaresa, Ebre, Segre,..)
Església de St. Vicenç  d'Obiols
Així, combinar esport, natura i història és la principal atracció de la ruta de les colònies tèxtils del riu Llobregat. El GR 270 n'és l'eix vertebrador, però cal realitzar algunes variants per fer trams més ciclable i recórrer els 40 quilòmetres que separen Berga de Balsareny. 
Cal Rosal, tancada però activa com espai cultural.
En l'època de la industrialització catalana del segle XIX, els rius de la Catalunya central es convertiren en un espai idoni per instal.lar un nou model d'indústries tèxtils: les colònies. 
A partir de 1860, el desenvolupament econòmic va requerir buscar fàbriques que abaratissin costos i utilitzés una energia que no fos el carbó. 
Barcelona mantingué la seva producció industrial amb els sistemes de vapors; però les comarques centrals, rurals fins ara, foren la localització ideal per instal.lar fàbriques mogudes per l'energia hidràulica.
Travessant la riera de Merlés
Més d'un centenar de colònies tèxtils es convertiren en el motor econòmic de Catalunya des de finals del segle XIX i tot el segle XX.
                                   Església de St. Esteve a la Colònia Soldevila
Aquestes centres de producció tèxtil van requerir fundar verdaders pobles, amb tots els seus serveis bàsics inclosos, esdevenint colònies industrials on els obrers hi vivien i treballaven. 
                                                                                 Prop de Balsareny

Avui en dia, aquestes grans colònies resten com un testimoni enhexorable del passat social i econòmic, essent una gran lliçó de la història que no podem oblidar.
Resclosa
Per tant, ciclar des de Berga a Balsareny és fer una gran visita a la desena de colònies que s'ubicaren i funcionaren, fa més de 100 anys, al llarg d'aquests trams del riu Llobregat: Cal Rosal, Can Vidal, Can Marçal,.... 
Una gran mostra de l'arquitectura industrial catalana, que també permet rodar a la vora del riu, gaudint trams de via verda, pistes, senderons, camins, carretera i, així com boscos de ribera, sèquies, canals, rescloses, rieres, restes ferroviàries,... 

Així ho hem pogut viure la dotzena de companys i companyes del Centre Excursionista de Lleida en dia magnífic.



Powered by Wikiloc

13 de set. 2017

BTT: REVISITANT LO COSCOLLET (1610 m)


La tardor passada, en un diumenge ennuvolat i mig plujós, no va resultar el dia per ciclar, en la seva totalitat, la ruta a Lo Coscollet (Alt Urgell) . 
Lo Coscollet  i Montserrat de fons
Calia una revisita; ara, sense problemes, en un diumenge lluminós, lo Coscollet ha estat un luxe d'atalaia per visualitzar la geografia catalana. Un mirador excels, com pocs n'hi ha.
Embassament d'Oliana i vistes cap al Port del Comte, Cadí i Pirineu Oriental.

Un total de 20 quilòmetres, des de Coll de Nargó, i 1200 metres de desnivell positiu, acompanyat d'un gran descens divertit i distret.
                                        Vistes cap al Pallars Jussà
Recorregut del track  bikesporttracks

Un 100 cims de la FEECaquest totalment ciclable.

4 de set. 2017

COLLARADA (2883 m), pel refugi de la Trapa


Tarda a Collarada i Collaradeta 
Realment quasi tots els cims tenen alguna formació, aresta, cresta, vértex,.. que permeten la seva identificació. El bon observador sap com buscar aquell element significatiu dels cims del nostre Pirineu.
En l'extrem del Pirineu Occidental, tothom reconeix el Midi d'Ossau, però en resalten altres que destaquen per la seves característiques úniques.
Aquest és el cas de la Collarada, que, amb els seus 2883 metres, resulta un bell cim que respon ben bé al seu topònim.
Un diumenge de núvols alts, després d'un dissabte de gran visibilitat, no ofereix la llum essencial per gaudir dels contrastos del cim i el seu entorn, però garanteix una bona ascensió.
Des de Jaca, el poble de Villanúa permet seguir una pista de 15 quilòemtres fins al refugi de pastors de la Trapa. La pista, restringida al trànsit privat, pot fer-se amb un servei assequible de taxi; d'altra manera dues hores i mitja més de caminar i superar els 600 metres de desnivell.
Des de la Trapa, caldrà 1150 metres de desnivell, en unes 3 hores d'ascens per un terreny amable, excepte el pas del Abele, dret però accessible, i la tartera prop de la canal central que porta al cim. Moments per estar un xic més atents.
Tartera i canal central
Tot plegat un escenari muntanyenc de primer ordre amb gran panorama sobre les muntanyes properes i no tan properes.

                                          Canal central amb Villanúa al fons de la vall.
                                     Magnífica muntanya.
Midi, Balatouse i Infiernos. Ibon de Ip al fons de la vall.


Ben a prop Punta de Campanils....de fons Bisaurín, Aspe, Lecherines... molt al fons Anie.


Powered by Wikiloc