Deixem els 5100 metres del nostre campament base al Guallatire per a desplaçar-nos un parell de dies als 4400 metres del poble de Parinacota(en aimaea, lloc de flamencs).
En el camí passem pel llac Chungarà, el més alt no navegable. Aquest és un espai presidit per volcans i sobretot els Payachatas( en aimara, bessons) que formen el Parinacota i el Pomerape. El llac és ric en presència d'aus i en certes hores del dia el seus colors són prou característics. Estem prop de la frontera amb Bolívia, en la carretera de La Paz a Arica. El Sajama, el cim més alt de Bolívia, també pot albirar-se.
Portem vora una setmana a més de 4000. La veritat és que el cansament i els efectes de l'alçada continuen, per la qual cosa decidim no forçar més i renunciar a l'ascenció del volcà Parinacota (6300 metres). Representaríen tres dies de campaments a més de 5000 metres i creiem que val la pena quedar amb bones sensacions.
Descansem, molt poc i malament, dos dies al poble de Parinacota i decidim baixar alçada. Primer Putre i després Arica.
L'experiència andina no és mai exempte d' una gran necessitat de condició física i aclimatació. I així ho hem viscut i no ha estat fàcil.
En el camí passem pel llac Chungarà, el més alt no navegable. Aquest és un espai presidit per volcans i sobretot els Payachatas( en aimara, bessons) que formen el Parinacota i el Pomerape. El llac és ric en presència d'aus i en certes hores del dia el seus colors són prou característics. Estem prop de la frontera amb Bolívia, en la carretera de La Paz a Arica. El Sajama, el cim més alt de Bolívia, també pot albirar-se.
Portem vora una setmana a més de 4000. La veritat és que el cansament i els efectes de l'alçada continuen, per la qual cosa decidim no forçar més i renunciar a l'ascenció del volcà Parinacota (6300 metres). Representaríen tres dies de campaments a més de 5000 metres i creiem que val la pena quedar amb bones sensacions.
Descansem, molt poc i malament, dos dies al poble de Parinacota i decidim baixar alçada. Primer Putre i després Arica.
L'experiència andina no és mai exempte d' una gran necessitat de condició física i aclimatació. I així ho hem viscut i no ha estat fàcil.
1 comentari:
Enhorabona per totes les bones sensacions que transmeten aquestes entrades al blog, ara esperem veure les fotos i la crònica en directe!!!
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada