Cal recordar que des d'Arica a la frontera boliviana, en uns pocs més de 300 quilòmetres, és passa dels 0 metres a nivell del mar al 6000 dels grans volcans altiplànics andins.
La vall de Copda, Azapa i Allane són sorprenents espais amagats en el desert; d'aquest espais, quasi oassis, s'optenen productes agrícoles i dinamitzen la seva economia: arbres fruiters, hortalisses, ramaderia,.... Malgrat la gran aridesa de la regió, petits rius permeten l'existència d'aquestes valls.
La història de la regió, com tota Amèrica Llatina, ha estat marcada per la colonització espanyola, que imposà la seva llengua, cultura, economia,... Durant molt temps, Arica fou port essencial pel transport de minerals, i sobretot plata, des de l'interior de Bolívia.
Recorrent el territori sembla absolutament increïble aquest fet degut a les condicions del medi: muntanyes, valls, volcans, alçada, distàncies,...
La majoria de pobles són d'origen indígena aimara; però hi ha excepcions, com el llogaret de Belén, als peus de la precordillera i en la ruta de la plata Potosí- Arica, que fou fundat pels colonitzadors.
Les esglésies són un altre testimoni de la colonització; sobte veure, però, com edifici i campanar estan separats i amb imatges que mostren la síntesi entre cristianisme i indigenisme.
 |
| Guallatire |
Un altre fet destacable de la història de la regió és l'existència d'una via ferroviària entre La Paz, Bolívia, i Arica, en la costa del Pacífic. Avui en dia, aquesta via no és utilizada de des dels anys 80, quan degut als terratrèmols i a l'entrada en funcionament de la carretera internacional, el ferrocarril es mostra insostenible.
Aquesta via, inaugurada al 1913, construïda després dels acords entre Bolívia i Xile arran de la Guerra del Pacífic, en la qual Bolívia, derrotada, perdia la seva opció de sortida a l'oceà. Durant dècades, doncs, fou l'única possibilitat per Bolívia d'importar i exportar productes.
Ara per ara, la via s'està reparant per donar sortida a mercaderies i evitar el gran trànsit de camions i els consegüents accidents que hi ha per la carretera internacional.
Així aviat, Bolívia tornarà a disposar de la via de tren més alta del món. Les estacions que, avui en dia, resten com espais quasi fantasmagòrics tornaran a tenir, possiblement, la vida d'altres temps. Recorrent-les avui en dia és difícil entrendre la seva viabilitat, però la necessitat hi és veient la gran quantitat de camions plens de tot tipus de mercaderies, algunes perilloses, per la carretera que porta a Bolívia.
La Pampa Colorada mostra un aspecte sorprenent pel seu color. És un espai situat a 1500 metres sobre el nivell del mar a uns 60 quilòmetres d'Arica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada