Mirador sobre les geleres que envolten les terres de Mellem |
Una notícia publicada en molts mitjans de comunicació ha provocat sorpresa aquest estiu: Groenlàndia es desfà. Titular certament poc rigurós, que obligà alguns mitjans a rectificar immediatament. Certament durant el mes de juliol es van succeir dies d'altes temperatures, i aquest fet provocà temporalment que la capa superficial gelada de l'Indlandsis (gel interior) es desglacés ràpidament, com mai havien observat els científics. Evidentment el canvi climàtic és el tema latent.
Viatjar a la gran illa de Groenlàndia és una experiència dominada per la visió total sobre la verda tundra d'estiu, les immenses geleres, els grans fiords, les muntanyes arran de mar, els grans llacs glacials i els majestuosos icebergs. És, a més a més, la possibilitat de caminar sobre la terra geològicament més antiga.
Aquests fenòmens són observables en aquesta gran illa; roques, geleres i muntanyes amb rastres i empremtes d'una terra de paisatge forjat pel pas del temps en el planeta.
Iceberg despresos de la gelera Qooroq |
Caic prop dels iceberg en el fiord de Sermilik |
Així només a les zones costeneres s'hi troben les poblacions més habitades que reuneixen un total de 57.000 habitants (densitat de població del 0'026 habitants per quilòmetre quadrat), essent un estat autònom de Dinamarca des de 1979.
La nostra estada es centrà al sud de l'illa, en les anomenades terres de Mellem i Tasiusaq, recorrent aquesta petita zona en un trek de quatres dies i dos amb caic en un programa de Tierras Polares.
Llegiu més en el propera entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada