BTT AL BOUMORT

Montsent de Pallars, Montorroio i Mainera
La serra del Boumort resulta un gran espai natural accessible des de diversos punts. Des del Pallars Jussà, en concret des d'Hortoneda, una llarga pista porta al refugi lliure. Uns 1000 metres de desnivell en 15 quilòmetres.
Capçalera de laVall Fosca



El seu recorregut ofereix vistes immenses del Pirineu, ara a finals de desembre encara amb gran sequera de neu.

Rutes més complertes a Wikiloc
 
Collegats presidit per les Maladetes i a l'esquerra el Cotiella.



VALL DE BOÍ: TUC DE LA COMAMARJA (2562 m)

Vista cap a les pistes de Boí Taüll: Pica Cerví de Durro i Corronco 



           20 desembre
En el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes s'aixeca un cim ben desconegut, però interessant de conèixer. Els 2562 metres del tuc de la Comamarja ofereix una panoràmica privilegiada de la vall de Boí i dels cims més alts del Pirineu.
Vallibierna i Aneto amb neu escassa.
Des del Pla de l'ermita, a pocs quilòmetres de Taüll, ja es pot visualitzar el cim; cal ascendir en direcció a la serra de Liats per orientar-se cap sud després d'assolir la carena. Tot plegat dues hores i mitja d'ascensió.
Vista de la carena del Comamarja, amb el coll de Rus i les pistes d'esquí al fons
Els 900 metres de desnivell, sense sender, ben verticals i sense dificultat en orientar-se.
Carena final del Comamarja
 Això sí, desolador Pirineu sense la neu d'un desembre.
 

DIES A LISBOA

Panorama de la ciutat des del castell de San Jorge
Lisboa bé mereix una escapada. Descobrir una ciutat d'una història immensa, d'una fesonomia urbana característica i situada, estratègicament, en la desembocadura d'un gran riu peninsular, com és el Tajo, són alguns dels seus atractius. Ubicada al llarg de l'enorme estuari, creat pel riu, i que marca la seva estructura urbana.
El clàssic 28
Una ciutat d'un mig milió d'habitants on destaca el seu relleu plagat de petits turons, que van intentar-se superar amb una xarxa de tràmvies, elevadors i ascensors construits a finals del segle XIX.
Momument dels descobriments al barri de Belem
Lisboa durant més de quatre segles va ser capital d'un gran imperi comercial i polític, fet que testimonien els seus edificis i monuments, reflexint aquest passat que Portugal va representar en la colonització i domini del món en l'Edat Moderna.
Monestir de los Jerónimos (Belem), eregit per celebrar l'arribada a l'India pel navegant Vasco de Gamma
Torre de Belem



Ciutat per vaguejar pels carrers del barri històric,  i reconèixer la seva arquitectura d'edificis i comerços emblemàtics. I no deixar de  rememorar les grans figures literàries pertugueses,  Fernando Pessoa i José Saramago, així com la Revolució dels Clavells de l'abril de1974 que portà la democràcia  al país després de desenes d'anys de dictadura.
Una ciutat modernitzada, després de l'Exposició Universal del 1998, amb el Parc de les Nacions, situat a l'interior de l'estuari, i amb dos grans ponts, el de Vasco de Gamma, de 18 quilòmetres, i el del 25 d'abril, sense oblidar el seu oceanogràfic.
Parc de les Nacions i pont de Vasco de Gamma.

 Tot a ritme del popular 'fado'  portugués.

UNA VOLTA PER COMIOLS: La Roca Roja

Terra de Voltor, de fons el Montsec
Mitjans de novembre

Esperant la neu al Pirineu és el moment de recórrer territori.
A l'extrem del Port de Comiols, la Roca Roja (1241 m) és una modesta serra situada a cavall entre la Noguera i la Conca Dellà.


El seu gran valor és el bon panorama que ofereix, des de Montserrat a l'Aneto.

En primer pla la serra de St. Corneli (Pallars Jussà) amb l'Aneto i Vallivierna de fons.
 Destacar els vestigis de la guerra civil que poden visitar-se durant la ruta, trinxeres i bunquers que defensaven, durant el conflicte, el pas de Comiols. 
                                              Montserrat
               Conca de Tremp, entre el Montsec i St. Corneli.

CIMS ARANESOS, MALADETES I NEU DE NOVEMBRE, una nova tardor càlida

Des del tuc del Port de Viella, el 30 d'agost
9 novembre 2015

El massís de les Maladetes és visible des de molts punts del nostre Pirineu; però potser la Val d'Aran n'és un dels més privilegiats.  Una conversa recurrent, respecte el massís, és com han anat reduint-se les seves geleres els darrers estius. Opinions de tot tipus, però l'evidència del canvi climàtic sembla imposar-se.

Vista sobre el massís des del Tuc del Port de Vielha (2605 m) el 30 d'agost.

Avui, en aquesta ocasió, farem aquí una petita ressenya de com el massís es troba innivat a principis de novembre. A mitjans d'aquest mes el Pirineu hauria de tenir una més important innivació, però no és així.
El massís des del Tuc del Montcorbison (2170 m)  l' 1 de novembre. Primera enfarinada
El massís, i el Posets de fons, des del llac del Bacivèr en la ruta al Tuc de Marimanha (2679 m) el 8 de novembre. Segona enfarinada.



























La tardor actual ofereix un panorama pirinenc de calor i escassetat de neu, per no dir total.

Circ de Marimanha amb el llac de Baciver i el tuc de Marimanha
La gelera de l'Aneto mostra una certa capacitat de mantenir la neu en les cotes més altes, però la resta de Pirineu només manté racons nevats en les seves cares nord; anticicló de llarga durada? Temperatures màximes a l'Aran. La temporada d'esquí queda lluny?

Cresta del Marimahna
És així com resulta possible aprofitar el magnífic bon temps per pujar cims emblemàtics de l'Aran, això sí amb un paisatge on domina la roca nua, abundància d'aigua i les pastures marrons. I un cel blavíssim. Interessant apropar-se al circ del Marimahna, on el seu tuc exigeix grimpar canals molt pendents i cresta ben aèria.
Circ del Marimanha, Tuc de la Llança (esquerra)  i Cap de Baqueira. La cara nord del Pirineu i la seva neu 

BTT PER LA SERRA D'ALCUBIERRE

La serra d'Alcubierre està situada als Monegros, en el límit de les províncies d'Osca i Saragossa. 
Es tracta d'un espai geogràfic d'alçada modesta, però amb espais d'interès natural i històric.
En la nostra més recent història, la serra va jugar un paper fonamental durant la Guerra Civil Espanyola. Des de l'estiu de 1936 fins al març del 1938, després del fracàs del cop d'estat militar, l'Aragó fou testimoni d'episodis bèl.lics, en un front estabilitzat, on les milícies antifeixistes republicanes afrontaren una lluita desigual davant la superioritat militar de les tropes sublevades. Allí, les Brigades Internacionals van tenir una presència significativa i, concretament a la serra d'Alcubierre, hi participa l'escriptor britànic George Orwell, autor d''Homenatge a Catalunya'.
És així que fer una visita a la zona té una bona excusa en reconèixer aquell escenari i un xic més la nostra història. Com en altres llocs, s'han recuperat algunes punts estratègits; destacar la Ruta Orwell situada en la carretera que comunica Leciñena i Alcubierre.


Una colleta del CEL hem carregat bicicletes per fer una circular per la serra. 





 Des de Leciñena, per camps, secans, grans sabines i boscos de pins, hem remuntat la serra fins l'estratègic Monte Irazo, on es localitzava la posició republicana on Orwell va estar destinat.
Posicions sobre la carretera; si pot distingir encara la vella existent durant la guerra.
Interior d l'observatori militar
Trinxeres i posicions recuperades per la Memòria històrica

A l'altra banda de carretera existeix encara un malmès 'Monumento a los Caidos' en el Puig Ladrón (700 m) on si van produir importants enfrontaments. 
La ruta amb BTT es pot completar per les pistes que recorren la serra, entre camps de conreu, bancals i petites vallades, un total de 45 quilòmetres i uns 600 metres de desnivell.
Tot plegat una matinal de diumengeen bona companyia i fent Memòria Històrica. 

TARDOR A LA VALL D'ANSÓ

Mallo Acherito (2378 m) amb el Bisaurin de fons
La tardor és l'estació dels colors. I un dels llocs on poder viure el seu protagonisme és el Pirineu; només cal buscar una bona vall on cercar els contrastos abans que la neu comenci a cobrir les muntanyes.
Pujant a l'Ezkaurre (2047 m) amb fagedes acolorides i de fons la Mesa de los Tres Reyes.
 En l'extrem nord-oest de la província d'Osca, la vall d'Ansó (Jacetània) amaga un seguit les fagedes, per on iniciar bones ascencions a cims de 2000 metres que no deixen indiferent.
Cim de l'Ezkaurre (2047 m), i  de fons el Midi d'Osseau, Infiernos i Castillo de Acher.
Una bona tria de cims del Parc Natural de 'los valles occidentales' són l'Ezkaurre (2047 m), el Mallo d'Acherito (2378 m) i la Punta del l'Achar d'Alano (2075 m) magnífics miradors pirinencs.
Pujant al Mallo Acharito pel barranc de Petrechema.
Entre fagedes i grans pedregals les ascensions permeten bons recorreguts no massa exigents, però amb desnivells prou remarcables entre grans parets, barrancs i valls.
Fageda de Gamueta i el Txamaixoia

Un ruta circular ben interessant és l'ascenció al Mallo d'Acherito pel barranc de Petrechema, passant de les 'Foyas de los Ingenieros', i baixant pel 'paso de l'Onso' i del pas del 'salto del Caballo', per recórrer el gran bosc de Gamueta, una de les fagedes més magnífiques i conservades del Pirineu. Un espectacular itinerari.
Bosc de Gamueta
Un altre recorregut destacat és per la serra d'Alano.  Des de Zuriza, una pista entra a la vall de Tatxera (3 km). La gran muralla de la serra resulta esplèndida i un bon senderó puja cap al pas de Tatxera i en pocs minuts a l' Achar d'Alano.
Achar d'Alano i la seva bretxa ben marcada. 


VALLIBIERNA (3067 m.), celebrant el darrer 3000 d'un bon company

                                                                                                      

El cim del Vallibierna ha convocat una bona colla de companys i companyes del Centre Excursionista de Lleida per acompanyar al Xavier en el seu darrer tresmil. Novament la tradició de la nostra entitat es complia.

En un diumenge magnífic, i bon ambient, hem gaudit del dia i de la muntanya tot recordant les llargues jornades compartides any rera any.
Però no només la festa fou pel Xavi, també un petit grup féu el seu primer tresmil. Felicitats a tots i totes, i especialment, al Jordi Vilanova Guivernau, amb 8 anys els seu primer cim pirinenc d'alçada.
Gràcies a tots i totes per ser-hi, i sobretot al Jordi Jové per donar-nos, com sempre, un cop de mà per la cresta del Vallibierna amb el petit Jordi.

Més fotos clicant aquí, així com l'album del JR, i en els blocs amics lolibloc i Excursions del JR.
I sobretot Facebook Magda Sales
                            Un nou dia per no oblidar. 

PUIG DE LES BRUIXES I COMANEGRA (Alta Garrotxa)

Puig de les Bruixes (1390 m)
El Comanegra (1557 m) és el cim més alt de l'Alta Garrotxa,  un sostre comarcal.

Sempre la Garrotxa és una comarca que et descobreix un paisatge, d'alçada moderada, però d'indrets naturals i històric ben significatius.

Prop de la població ripollesa de Beget es troba una pista forestal que porta a la bassa de Monars; d'allí, en menys de quatre hores, un itinerari circular permet pujar al Puig de les Bruixes i al Comanegra, fronterer amb França.
Baixant del Puig de les Bruixes cap al Comanegra amb el Canigó de fons,
La panoràmica s'estén, des dels cims, cap al Canigó (Catalunya nord) fins al Monseny, al sud, amb el Pirineu oriental a l'oest i el Bassegoda ben proper a l'est.
Magnífica la fageda que, en la vessant sud del Comanegra, contrasta amb els prats i la carena verda de la vessant sud.
Fageda del Comanegra, vessant francesa