JUNY PIRINENC, TEMPS DE FLORS

                             Orquídia Socarrat (Ibon de Sen)
 Després d'un període de pluja, el juny ha estat un temps de natura esplendorosa al Pirineu. La neu a les muntanyes ha anat acompanyada de la verdor i una floració extraordinària en cotes més baixes.

                       Marcòlic (Gorges d'Alba)
Destaquen, en espais concrets, les orquídies en cotes al voltant del 1800 i 2000 metres d'alçada.

                      Orquis Maculat   (Gorgutes)

Una oportunitat per aprendre i gaudir del Pirineu més enllà de l'esforç físic i el gran paisatge.

                    Nerets

ESPAIS DEL PIRINEU ARAGONÈS

                              Circular al Pic de Foratata (Formigal)
 Un final de primavera amb un Pirineu on el verd i el blanc mantenen el seu protagonisme resistint a la forta calorada.

                        Balaitouse, Palas i Arriel
Moments perfectes per recórrer rutes prop de les grans muntanyes pirinenques i a llacs d'alçada. 

1. Gran circular, des del Formigal al Pic de Foratata (2276 m) amb un gran panorama als massisos del Balaitouse i Infiernos. 

             Tebarray, Infiernos i Arnales

2. Ibon de Sen (2364 m) des de San Juan de Plan

3. Ibon d'Alba (2481 m) des de Baños de Benasque

                     Vistes al Posets i vall de Lliterola i  Remuñe

                            Ibon i Pic d'Alba

Racons en estat pur pirinenc.

                                          Gorges d'Alba

HISTÒRIA i EXCURSIONISME: La història del darrer maqui

Interessant capítol de 'Crims' de 3Cat 

Malgrat el format de  podcast, bona recuperació de la memòria del darrer maqui Ramon Vila Capdevila Caracremada i la història de la Masia de la Creu del Perelló al 1945. 

Contribució del programa a la memòria democràtica.

Per conèixer més 

Ruta i Museu a Castellnou de Bages    

La masia de la Creu del Perelló

Fets de 1963

L'escriptor Llorenç Capdevila

Patrimoni de la Masia

Crònica de la ruta ruta Caracremada pel Solsonès i Bergueda

SERRALADA CANTÀBRICA: Rutes asturianes

                               Ojo de Buey prop de Peña Mea

La Serralada Cantàbrica a Astúries és sorprenent i més en una primavera extraordinària com l'actual.

El Parc Natural de las Ubiñas - La Mesa i el de Somiedo en són exemples on poder triar rutes diverses. 

La natura és manté viva malgrat l'alt grau d'humanització i l'explotació minera en els segles passats.

                  Picos d'Europa baixant de la Peña Mea (1557 m)
En aquesta ocasió hem recorregut 5 itineraris amb una bona colla del CELleida.

1. Ojo de Buey i Peña Mea (1557 m)

2. Peña Ubiña des de Casa Mieres (2411 m), exigent en la seva part final no apte per a tothom.

              Vista a  Peña Ubiña 

    

3.  Llacs de Siliencia i Picos Albo (2103 m) al Parc Natural de Somiedo

Pico Albo amb Peña Ubiña de fons

                         Pico Albo

4. Desfiladero de las Xanas des de Villanueva

5. Foces del Pino a Aller

Destacar la possibilitat de fer història recent visitant el Museu de la Siderúrgia i Mineria i la Colònia Minera de Bustiello.  

Molt interessant.

Per més rutes a la Serralada Cantàbrica al blog, cliqueu a                        Riaño Mompodre

              Anillo Central Picos de Europa

VIA VERDA Ojos Negros (BTT)

                     Viaducte a  Albentosa (Teruel)
 Avui en dia recorrem la Via Verda Ojos Negros com a activitat esportiva. Però la història ens diu que fa 100 anys es construí un tren miner  des de les explotacions de ferro de Teruel fins Sagunt, on la siderúrgia estava en plena expansió.

El traçat i construcció s'inicià entorn de 1907 i recorria vora 200 quilòmetres, des de la serra Menera, superant les de Javalambre, Espadà i Calderona fins a Algímia de Alfara, a València.

Per mantenir un bon traçat l'enginyeria de l'època desenvolupà magnífics viaductes i túnels per superar el relleu del territori. La via, però, el 1972 entrà en desús quan l'explotació minera deixa de ser rendible amb una siderúrgia en crisi.

 Avui en dia, el traçat ha estat condicionat per realitzar la llarga ruta adaptada i molt còmode amb bicicleta. En quatre etapes es por recórrer des de Teruel a València amb un quilòmetratge diari  entre 40 o 60 i un desnivell acumulat de quasi 1600 metres.

Una opció d'estada poden ser a Teruel, Mora de Rubielos, Segorbe, Sagunt i finalitzar a València; tot i així hi ha diverses possibilitats.

El paisatge és contrastat, des del 1000 metres de Teruel i de la muntanya al mar, destacant els camps d'ametllers i oliveres fins a camps de tarongers i l'horta en territori del País Valencià.                                                  

Una oportunitat de viatjar  recorrent pobles, serres, valls i paisatges  a cop de pedal i sense presses.

Horta valenciana
Un recorregut d'interès  que complementa la via verda  de la Vall del Zafán  que fa uns anys vam transitar. Una manera de fer conèixer la història recent, sempre sorprenent.

SERRA DEL SIS DES DE LA RIBAGORÇA

                Ermita de Rigatell
 La serra del Sis s'ubica en la comarca de la Ribagorça, que ofereix un panorama grandiós de la geografia pirinenca.

                             Turbó i el Massís del Posets al fons

Des del poble de Betesa (1286 m) un sender de remunta cap al despoblat d'Ovís (1270 m) passant per les ermites de Rigatell i Santa Eulàlia. Avui en dia trobareu al Museu del MNAC  peces romàniques preservades.

                               Pica Cerbí i capçalera de Filià

El territori amaga vestigis de la vida rural quan la població havia de viure de la ramaderia en un espai magnífic, però aïllat; s'observen construccions i marges de pedra amb racons avui ja amb una vegetació i bosc més abundant.

Val la pena recórrer la carena, amb atenció i sense camí, per coronar la carena de la serra per arribar el Puialto ( 1782 m) i l'Amurriador (1771 m).

                    Prop del Puaialto
Si a més les nevades han deixat un ambient ben innivat, resulta una activitat de muntanya esplèndida. Més de 800 metres de desnivell hauran de ser remuntats.

El descens es pot fer ràpidament per la pista i els senderons recuperats novament fins Betesa. Resultat: 20 quilòmetres i quasi 1000 metres de desnivell de gran paisatge

                    Prop de Betesa
També és possible per la ruta de des de Beranui o bé fer la travessa des Cajigar  fins a Bonansa.

Sempre preparant ben l'activitat i amb bona forma física.

LO MORRAL (Priorat): geografia i història

Sovint hi ha cims que amaguen espais significatius que li donen un valor més.  Lo Morral  (667 M) és un cim de la llista de 100 cims de la FEEC que és testimoni silenciós de  història. 

El cim, situat prop del coll de Guix a pocs quilòmetres de Falset (Priorat),  se situa en una altiva cinglera ofereix un panorama grandiós fins a l'Ebre.

Caminant vora el cingle permet traslladar-te fa dècades quan la Batalla de l'Ebre ressonava en el territori. Un conjunt de punts d'observació, restaurats, són avui modestos espais de memòria de la guerra fratricida.

Imatges terribles trobareu en aquest enllaç quan Falset va patir els bombardejos de les tropes franquistes i la presència de la guerra propera.  

Avui podem recórrer la ruta on s'amaguen marges de terres de conreu ja absents, petites coves, cabanes de pedra seca i,  fins i tot, refugis de maquis que en acabar la guerra no es donaren per vençuts.

                  Refugi dels Maquis
Un cim modests però ruta d'una geografia potent i una història per no oblidar.