PEÑA GRATAL (1567 m), DES D'ARGUIS

Collarada des de Peña Gratal
Matinal a un cim amb unes panoràmiques excepcional del Pirineu, des del Bisaurin fins al Cotiella. A pocs quilòmetres d'Osca, i abans de superar el port de Monrepós, i prop de Guara, l'embassament i poble d'Arguis és el punt de partida d'aquest modest, però bon cim.
Massís del  Mont Perdut.
En 4 hores  d'activitat i 700 metres de desnivell, el cim esdevé un gran mirador, en aquesta tardor que encara viu de l'estiu, que es resisteix a marxar.
Moncayo al fons i l'Hoya d'Osca, amb la peña Gratal de relleu marcat.



Timidament la tardor i una sequera dominant



Powered by Wikiloc

BTT PER LA RUTA DE LES COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT

Via verde sortint de Berga
Que el territori pot ser com un museu a l'aire lliure és una evidència que poques vegades reconeixem. 
Un dels tres túnels de la Via verde entre Berga i la Colònia de Cal Rosal (Olvan)
Aquesta premissa és ben clara al llarg d'alguns dels rius de Catalunya, ja sigui per la seva importància industrial (Ter, Llobregat, Cardener..) com hidroelèctica (Noguera Pallaresa, Ebre, Segre,..)
Església de St. Vicenç  d'Obiols
Així, combinar esport, natura i història és la principal atracció de la ruta de les colònies tèxtils del riu Llobregat. El GR 270 n'és l'eix vertebrador, però cal realitzar algunes variants per fer trams més ciclable i recórrer els 40 quilòmetres que separen Berga de Balsareny. 
Cal Rosal, tancada però activa com espai cultural.
En l'època de la industrialització catalana del segle XIX, els rius de la Catalunya central es convertiren en un espai idoni per instal.lar un nou model d'indústries tèxtils: les colònies. 
A partir de 1860, el desenvolupament econòmic va requerir buscar fàbriques que abaratissin costos i utilitzés una energia que no fos el carbó. 
Barcelona mantingué la seva producció industrial amb els sistemes de vapors; però les comarques centrals, rurals fins ara, foren la localització ideal per instal.lar fàbriques mogudes per l'energia hidràulica.
Travessant la riera de Merlés
Més d'un centenar de colònies tèxtils es convertiren en el motor econòmic de Catalunya des de finals del segle XIX i tot el segle XX.
                                   Església de St. Esteve a la Colònia Soldevila
Aquestes centres de producció tèxtil van requerir fundar verdaders pobles, amb tots els seus serveis bàsics inclosos, esdevenint colònies industrials on els obrers hi vivien i treballaven. 
                                                                                 Prop de Balsareny

Avui en dia, aquestes grans colònies resten com un testimoni enhexorable del passat social i econòmic, essent una gran lliçó de la història que no podem oblidar.
Resclosa
Per tant, ciclar des de Berga a Balsareny és fer una gran visita a la desena de colònies que s'ubicaren i funcionaren, fa més de 100 anys, al llarg d'aquests trams del riu Llobregat: Cal Rosal, Can Vidal, Can Marçal,.... 
Una gran mostra de l'arquitectura industrial catalana, que també permet rodar a la vora del riu, gaudint trams de via verda, pistes, senderons, camins, carretera i, així com boscos de ribera, sèquies, canals, rescloses, rieres, restes ferroviàries,... 

Així ho hem pogut viure la dotzena de companys i companyes del Centre Excursionista de Lleida en dia magnífic.



Powered by Wikiloc

BTT: REVISITANT LO COSCOLLET (1610 m)


La tardor passada, en un diumenge ennuvolat i mig plujós, no va resultar el dia per ciclar, en la seva totalitat, la ruta a Lo Coscollet (Alt Urgell) . 
Lo Coscollet  i Montserrat de fons
Calia una revisita; ara, sense problemes, en un diumenge lluminós, lo Coscollet ha estat un luxe d'atalaia per visualitzar la geografia catalana. Un mirador excels, com pocs n'hi ha.
Embassament d'Oliana i vistes cap al Port del Comte, Cadí i Pirineu Oriental.

Un total de 20 quilòmetres, des de Coll de Nargó, i 1200 metres de desnivell positiu, acompanyat d'un gran descens divertit i distret.
                                        Vistes cap al Pallars Jussà
Recorregut del track  bikesporttracks

Un 100 cims de la FEECaquest totalment ciclable.

COLLARADA (2883 m), pel refugi de la Trapa


Tarda a Collarada i Collaradeta 
Realment quasi tots els cims tenen alguna formació, aresta, cresta, vértex,.. que permeten la seva identificació. El bon observador sap com buscar aquell element significatiu dels cims del nostre Pirineu.
En l'extrem del Pirineu Occidental, tothom reconeix el Midi d'Ossau, però en resalten altres que destaquen per la seves característiques úniques.
Aquest és el cas de la Collarada, que, amb els seus 2883 metres, resulta un bell cim que respon ben bé al seu topònim.
Un diumenge de núvols alts, després d'un dissabte de gran visibilitat, no ofereix la llum essencial per gaudir dels contrastos del cim i el seu entorn, però garanteix una bona ascensió.
Des de Jaca, el poble de Villanúa permet seguir una pista de 15 quilòemtres fins al refugi de pastors de la Trapa. La pista, restringida al trànsit privat, pot fer-se amb un servei assequible de taxi; d'altra manera dues hores i mitja més de caminar i superar els 600 metres de desnivell.
Des de la Trapa, caldrà 1150 metres de desnivell, en unes 3 hores d'ascens per un terreny amable, excepte el pas del Abele, dret però accessible, i la tartera prop de la canal central que porta al cim. Moments per estar un xic més atents.
Tartera i canal central
Tot plegat un escenari muntanyenc de primer ordre amb gran panorama sobre les muntanyes properes i no tan properes.

                                          Canal central amb Villanúa al fons de la vall.
                                     Magnífica muntanya.
Midi, Balatouse i Infiernos. Ibon de Ip al fons de la vall.


Ben a prop Punta de Campanils....de fons Bisaurín, Aspe, Lecherines... molt al fons Anie.


Powered by Wikiloc

L'ENCÍS DE LOS PICOS DE EUROPA (i IV) . la travessa del Massís Central o dels Urriellus

4a. etapa. Refugi del Jou de los Cabrones fins a Poncebos . 
Un canvi per concloure la travessa, baixant dels 2000 metres fins a la massificada vall del Cares; unes 5 hores baixant 1700 metres de desnivell, deixant enrera la roca calcàrea i caminant ja per les pastures, els boscos i, primer de tot, pel poble de Bulnes (649 m), sense cotxes, però ple de turistes d'agost.

Canal de Amuesa, prop de Bulnes

Haurem fet una gran travessa de sud a nord del massís, entre terres de Lleó, Cantàbria i Astúries. Una bona manera de conèixer aquesta gran i magnífica serralada, caracteritzada per la seva verticalitat, meteorologia canviant, compacte i bella en tots els aspectes. 
Des d'Oviedo,la serralada ben present
Ja només queda enyorar-la i recordar-la de lluny i buscar altres racons d'Astúries per descobrir la combinació de verd, muntanya i mar
                                                      Des de San Vicente de la Barquera, s'albira, fins i tot, el Naranco

                                                                               Platja de Poó, prop de Llanes



L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (III): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Superada la bretxa de los Cazadores i darreres vistes del Naranco
3a. etapa. Refugi Urriellu fins al refugi del Jou de los Cabrones o JR Lueje (2100 m). Curta etapa per gaudir dels grans cims i si cal allargar-la; 4 hores 30 i 460  metres de desnivell.


Bon inici pujant a la bretxa de los Cazadores, on hi ha un tram aeri de canaleta amb una cadena. 

D'aquí cap la Corona del Raso i la Horcada Arenera, sota el Neverón de l'Urriellu


Descens cap al Jou de los Cabrones amb grans panoràmiques on destaca el Torrecerredo  (2650 m), el cim més alt de Picos, i el Pico de los Cabrones (2556 m).
Refugi i pic del Jou de los Cabrones
El Jou de los Cabrones és un indret que corprèn. El petit refugi, de 20 places, resulta autèntic, i els cims obliguen a la mirada a enfilar-se cap el cel. 
I per completar l'espectacle, la propera collada del Agua (2141 m), al capvespre ofereix una posta de sol de primera categoria. Impossible demanar més.

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (II): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Collada de Tiro Casares, Cabana Verònica i Torre Altaiz
2a. etapa. Refugi Collado Jermoso (Diego Mella) al refugi de l'Urriellu o Delgado Ubeda (1960 m). Jornada llarga en longitud, sense massa desnivell i més significativa, quasi 7 hores i 800 metres de desnivell. 
S'inicia refent el camí cap a les Colladinas  i dirigir-se a la collada Ancha i a Tiro Casares per baixar, per un terreny càrstic magnífic, al refugi-vivac Cabaña Veronica (2325 m).  Aquest petit refugi guardat (4 o 5 places) està situat en l'encreuament que puja des del telefèric de Fuente Dé i la collada de Horcados Rojos, des d'on realitzar ascensions a la Torre de los Horcados Rojos (2503) i el Tresorero (2563 m).
El  conegut 'cable' per baixar de la collada de Horcados Rojos; al fons Jou de los Boches, Jou sin Tierre i el Naranco
Des d'aquest punt, comença a veure's el mític Naranco de Bulnes, però abans caldrà baixar el tram exposat, descompost i aeri, equipat amb un cable no massa de fiar, des de la collada d'Horcados Rojos; impresindible fer atenció a la presència d'altres grups i les pedres soltes.
Ja així només cal caminar pels àrids Jou de los Boches i Jou Sin Tierre, s sempre sota la mirada altiva del Naranco de Bulnes, no el més alt, però si el més difícil, només apte per escaladors.
Etapa esplèndida on els cims esdevenen gegants altius, a tocar i propers, però de verticalitat impressionant; tot amb l'oceà a l'horitzó Un plaer, sobretot quan la metereologia acompanya.

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (I): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Prop de la Vega de Liordes, camí al Refugi Collado Jermoso
En el cor de la Cordillera Cantàbrica, s'alcen els cims de més de 2000 metres del Picos de Europa, parc nacional des de 1995. Només a 20 quilòmetres del mar, i amb una extensió de 40 quilòmetres de llarg i 20 d'ample, promet grans recorreguts en un paisatge calcari i kartic, que combina amb fondalades i valls (jous) amples. 
Tot i les seves petites dimensions, destaquen els seus verticals i afilats cims, paradís d'escaladors, però també per les seves rutes muntanyeres a través de senders no sempre marcats, i sovint amb trams aeris i imponents.
Sender aeri a Collado Jermoso, amb La Bermeja i Torre Santa al massís Occidental de fons
La serralada es divideix en el massís occidental de las Peñas Santas, el massís Central o dels Urriellus (amb els cims més alts i emblemàtics) i el massís oriental o de Àndara.  Existeix una ruta circular, entre 4 o 9 etapes, que recorre els tres massisos anomenada El Anillo de Picos, realitzable en diverses modalitats i triant el lloc d'inici. Possible gràcies a una  xarxa d'un total de 9 refugis.
                                                 Refugi Collado Jermoso amb el massís occidental de fons ( La Bermeja i Torre Santa)
Sempre cal tenir en compte la meteorologia molt canviant, amb pluges i boires com a protagonistes. Així l'opció que descriurem és 4 etapes pel Massís dels Urriellus, realitzat amb un grup de Rumbo a Picos amb els guies Ernesto i Carlos, bon coneixedors i grans amants de la serralada. La veritat és que la gran diversitat de rutes i variants, junt als aspectes metereològics fan plantejar-se aquest opció per garantir gaudir de Picos de Europa.
                                 Horcados Rojos, intuint-se Cabaña Verònica i treient el cap Naranco de Bulnes, a l'esquerra
Des de Cangas d'Onis, la carretera que resseguix el riu Sella porta a la Posada de Valdeon, en terres lleoneses.

1a. Etapa. Horcada de Valcavao a Collado Jermoso en 4 hores 20 minuts, 680 metres de desnivell: Des de la Horcada de Valcavao comença el PR que puja la canal de Pedabejo, passant per la vega de Liordes, un aeri senderó a las Colladinas i cap al refugi Collado Jermoso (2060 metres). Potser el millor refugi, el més cuidat i grans vistes sobre el massís occidental.
És possible un camí més exigent per pujar a Collado Jermoso; de des de Cordiñales per la canal d'Asotin amb 1700 metres de desnivell positiu i un  camí extraordinari.