19 d’ag. 2018

LA TRAVESSA DE L'ALT PIRINEU: La Porta del Cel

Panorama de la Pica d'Estats des del llac de Certascans
 Segona visita a La Porta del Cel, la travessa circular per l'Alt Pirineu que en 5 etapes remunta valls i cims del Pallars Sobirà i l'Arieja. 11.000 metres de desnivell acumulat en 65 quilòmetres. 
Certascans
Si una de les propostes muntanyeres que esdevé plenament satisfactòria, crec, que és aquesta travessa d'alta muntanya.  
La seva exigència física és considerable; grans desnivells,  quilòmetres diaris, passos de muntanya de bon perfil, llacs de gran bellesa i ascens a cims emblemàtics. Fonamental no perdre mai el  camí; és un bon exercici d'orientació en muntanya.
Superant el coll de l'Artiga (2472 m), amb els Certascans ja llunyà.
Resulta difícil fer una bona crònica; descriure la ruta no fa prou justícia a la dimensió del territori que enllaça els refugis de Certascans, Pinet i Vallfarrera, amb punt de partida i retorn a Tavascan. 
Incidir en un dels seus valors és el poder gaudir de la solitud i silenci; bons instants on és possible pensar que s'està més a prop del cel, però sobretot de la immensa natura.
L'isolat i desconegut estany de Montestaure (2271 m), moment destacat de la tercera etapa

Potser la millor manera de remarcar la fortalesa de la Porta del Cel és puntejar-ne els moments de màxima intensitat i interès. 
La tercera i quarta etapa són impressionants, però no es pot deixar de reconèixer la gran bellesa de la pujada al coll i pic de Certascans i l'apunt final que, en una llarga jornada, porta del refugi Vallferrera a Tavascan. 

Ara bé, tot plegat amb el permís dels núvols, la boira i les tempestes, i  enguany de les grans congestes de neu que han estat presents en la ruta fins ben entrat l'agost.
                               Des de la Pica d'Estats, panorama cap al cim i llac de Certascans
Evidentment, l'ascenció a la Pica d'Estats (3143 m), des del refugi de Pinet, és un dels moments emotius de la travessa; una bella pujada en ambient d'alta muntanya, on la neu resta present i els cims en són l'escenari.
Tot i així, en la tercera etapa, vorejar els llacs de Romedo, espai lacustre de primer ordre, superar el coll de l'Artiga, descobrir el llac de Montastaure, flanquejar el Pointe de Recós (2443 m) per ja veure, lluny encara, el refugi de Pinet és una gran experiència muntanyera.
                                        Rimaia en el camí al coll de Sotllo
Ja conquerida la Pica, en la quarta etapa, pujar el coll de Sotllo (2874 m), n'és un altre gran instant, tot passant vora de la gran rimaia, enguany  més imponent que mai.
Queda encara el recorregut de descens a Vallfarrera, sempre mirant enrera per albirar el coll superat i els cims dels massís de la Pica d'Estats. 
                                      Prop de pla de Sacauba, darrera mirada al Pic de Sotllo.
Grans instants de pau, tranquil.litat i bellesa entre les aigües dels estanys d'Estats i Sotllo. 
Darrers esforços cap al refugi de Vallfarrera, una ajuda que bé s'agraeix
Algun altre any trobarem l'energia per tornar a visitar i recórrer aquesta gran travessa; una segona vegada ha tornat a estar indescriptible.
                                                                 Efectes de la neu al refugi de Vallferrera
Val a dir que, no ho vull negar,  sóc una entusiasta d'aquesta gran travessa, que mai deixa indiferent. Tot un luxe, un privilegi muntanyer que fa viure amb gran intensitat i desperta sensacions profundes.
                          
             Dies dedicats a la memòria de la Lídia. Et vaig conèixer entre muntanyes.

16 d’ag. 2018

LES IMMENSES MUNTANYES DEL TIEN SHAN: La travessa (i IV)

Telety Camp (2980 m)
Visitar el Kirguizistan mereix realitzar un 'trek' que permiti gaudir de les seves grans muntanyes. En 6 jornades un itinerari, pel Terskey Alatoo Range, es travessen valls profundes, s'ascendeixen passos de muntanya, a més de 3500 metres d'alçada, i es poden gaudir dels cims més alts amb geleres magnífiques.

Telety Pass (3980 m)
La travessa comença a la ciutat de Karakol (antigament Przewalski) a la riba de Issyk Kul. En una hora de cotxe, primera etapa al campament de iurtes a 2250 m. Haurem recorregut la vall de Djety Oguz entre boscos, prats i rius; a la vista els primers alts cims, destacant el Pic Ojuz Bashi de 5165 m.
El grup al Telety Pass
En la segona etapa es remunta la vall del riu Telety fins al campament a  2980 m, i en la tercera etapa superar el primer dels colls de muntanya  de la ruta: Telety Pass, després de 850 metres de desnivell queda un descens de 1250 metres cap a la vall de riu Karakol a 2550 metres.
Iurta a la vall de Kurgak Ter, pujant a l'Ala Kol
Resten tres jornades de travessa amb un gran atractiu: acampar a la vora del gran Ala Kul, llac glacial a 3532 metres, d'extraordinària bellesa envoltat per cims i geleres.
Una part del grup ascendirà un cim proper de 4000 metres i altres ens aproximarem a la gran gelera per observar i aprendre de la natura; una natura imponent que desperta sensacions i et converteix en un petit personatge en un espai immens.
La darrera etapa remunta l'Ala-Kol Pass, a 3900 metres, per obtenir el panorama més magnífic de la ruta: el gran llac, les geleres, els cims més alts com el Karakol Peak de 5216 m.
Ala Kol Pass
Descens de 1450 metres cap a la vall de Keldike i Arashan a 2600 metres, amb la presència del Palatka Peak (4730 m).
Dat i beneït, el Tien Shan o  muntanyes celestials resulten un bon espai per descobrir en una serralada que desferma la seva grandesa al llarg de l'Àsia Central. 
Imatge des la ciutat de Karakol
Tot plegat una nova experiència muntanyera que ha estat possible per la força i energia dels portejadors, als qui  mai haurem agraït massa la seva tasca.
I reconèixer la gran feina del nostre guia Vadim Savin d 'Aki- Sai Travel, així com a l'Anna Moragues de Bonviuretrek.

8 d’ag. 2018

LES IMMENSES MUNTANYES DEL KIRGUIZISTAN. El Tien Shan (III)

                                             Ala Kul Lake i cim sense nom ( que jo hagi pogut saber) de 4359
La gran serradada del Tien Shan (Muntanyes celestials) té uns 2500 quilòmetres de llarga i entre 400 i 500 d'amplada, situada a la  Xina (Uigurstan), Kazakhstan i sobretot Kirguizistan. Complexa geogràficament dotant a Àsia Central d'unes característiques ben específiques.
La zona que vam visitar al Kirguizistan ha estat el Terskey Ala Too amb cims significatius com el Karakol Peak(5216 m) i l'Ojuz Bashi (5165 m).

Aquest massís, de més de 300 quilòmetres, està ubicada a la regió Issyk Kul. La seva capital Karakol és un centre turístic per la seva proximitat  al llac Issyk, estacions d'esquí i punt de partida d'ascensions i trekking.
                                                 Església ortodoxa de Karakol, utilitzada coma gimnàs durant l'època soviètica.

La climatologia de la serralada està determinada per la seva alçada i la seva continentalitat. Hiverns llargs, freds i amb bones precipitacions de neu, estius curts de temps inestable, amb bons matins i pluges persistents a partir del migdia.
Marmota
Hi ha qui s'ha atravit a dir que el Kirguizistan és la 'Suïssa d'Àsia Central'. Les profundes valls i les gran muntanyes donen un paisatge alpi, en l'alta muntanya. Grans rius  cabalosos que davallen de les geleres, les valls amb  prats de forta verdor i molta flora fins a 3500 metres i partir d'aquí roques, geleres, carenes i arestes en són protagonistes.

Impressionants entre prats, roques i neu la omnipresència de les flors de neu; espècie molt abundant en cada racó d'aquestes muntanyes.

7 d’ag. 2018

LES IMMENSES MUNTANYES DEL KIRGUIZISTAN. El país (II)


                                          Prop del llac Issyk Kul, la muntanyes dels Tien Shan.
El Kirguizistan és un petit país, sense sortida al mar, però amb una geografia dominada per les grans muntanyes, per enormes llacs  i àrees àrides d'estepa. Tot i així, l'alta muntanya n´és la protagonista; la seva mitjana d'alçada està al voltant dels 2600 metres, sent uns dels països més muntanyosos del món.

                                 Iurtes, habitatges mòbils utilitzats per nòmades kirguis
La forma de vida predominant, al llarg de la història, ha estat el nomadisme vinculat a la cura dels bestiar per cobrir la subsistència. Tot i així l'agricultura ha estat la base de l'economia en els darrers segles. L'abundància d'aigua dona al país unes bones possibilitats també en la producció d'electricitat.
Bazar d'Osh a Bixkek
Fruita, patata, ceba, verdures, síndria, meló, fruits secs,... en abundància.



Vestigis de l'època soviètica

Avui en dia, és encara un país pobre (el 120 de l'IDH), on la misèria no sembla predominar, però les diferències socials s'evidencien, sobretot a la capital, Bixkek, on el trànsit,  grans avingudes soviètiques,  parcs, però també el comerç modern, aproxima la ciutat a una ciutat occidental. 

Podria afirmar-se que tradició i modernitat conviuen, però el món rural manté ocupada la major part de la població en un territori on la terra i l'aigua són essencials.
Destacar l'Issyk Kul (llac calent), el segon llac d'alta muntanya més gran del món, després del Titicaca andí.
Amb 180 quilòmetres de llarg, situat a 1600 metres d'alçada, rep les aigues de les muntanyes del Tien Shan, i ofereix a la regió una riquesa natural de primer ordre.





Bandera kirguis amb un sol groc de 40 rajos i un 'tündük', part superior d'una iurta.
Representa les 4o tribus esmentades en el més gran poema èpic que narra la història de Manàs, heroi nacional.
Un estat democràtic laic, tot i de població majoritàriament musulmana.

LES IMMENSES MUNTANYES DEL KIRGUIZISTAN. Introducció (I)

Ala Kul i el gran Pic Karakol a les muntanyes del Tien Shan
Àsia Central és una enorme regió, geogràficament ben definida per l'existència d'immenses serralades, vinculades geològicament amb el gran Himàlaia. El Pamir i el Tien Shan constitueixen les serralades més importants amb cims que superen els 4000 metres i arribant als 7000 del Pic Lenin i Pobeda, entre d'altres.
                                                                   Vall del Jety Oguz
Un altre aspecte a referenciar de l'Àsia Central és que va tenir un bon protagonisme en èpoques històriques. En primer lloc, constituí un espai essencial en la mítica Ruta de la Seda que unia Europa occidental amb la Xina des de l'època del romans fins al segle XV. Fou el centre de la cultura i l'economia d'aquells temps.
                                                            Monument de Marx i Engels a la capital Kirguisa, Bixkek
                                                         
En època de l'Imperi Rus, Àsia Central en formà part, tot i així mantenint la identitat ètnica. L'establiment de l'URSS feu que les repúbliques de l'Àsia Central es mantinguessin sota el domini soviètic fins 1991, quan les cinc repúbliques esdevenien independents.

Estatua de Lenin a Bixkek

Són doncs, països joves que han passat en les darreres dècades per processos polítics conflictius per la seva ideosincràsia i per la geopolítica mundial.

Kirguizistan, el país que hem visitat, va viure el 2005 (Revolució del Tulpans) i, sobretot, el 2010 moments de revolta per exigir la democratització i millora social i política, coneguda com la Revolució Popular.




Realment, un espai del planeta per continuar coneixent i recorrent, ampliant l'oportunitat del viatge realitzat al 2004 al Uzbekistan i Tadjikistan. 

Recordant-lo i en memòria del Jordi Guivernau i el XavierMartínez

22 de jul. 2018

LA HISTÒRIA DEL VAPOR 'LAKE LUGANO'



La platja Gran de Palamós amaga la història del vapor anglés Lake Lugano,  bombardejat i enfonsat durant la Guerra Civil
Plafó situat al passeig


Palamós fou un del ports catalans que més va ser castigat pels atacs de l'exèrcit sublevat, durant la guerra. La població va viure l'embat de vaixell de guerra franquistes com els creuers Canarias  i el Baleares, així com pels avions Heinkel nazis.
L'afectació sobre la població fou bastant significativa (mireu les fotos de l'enllaç)

L'agost de 1938, el vapor Lake Lugano, va patir directament l'atac quedant  molt malmés. Els successius atacs van acabar d'enfonsar-lo.

Avui en dia, a uns 100 metres de la costa i a uns 5 metres de profunditat, enmig de la badia, amb tub i ulleres és factible visitar l'esquelet del vaixell. 



Ara convertit en derelicte o peci, mig cobert per la sorra i espècies marines, és una petita experiència d'esnórquel
per qui no ens atrevim a fer submarinisme.

Article de premsa a consultar sobre esnóquel.

20 de jul. 2018

UN CLÀSSIC PALLARÈS: Pic de Peguera (2982 m)

El refugi Colomina
El Pic de Peguera , amb els seus quasi 3000 metres d'alçada, és sempre un gran cim.  Hi tornem, per segona o tercera vegada, ja no recordo, per gaudir d'uns paratges grandiosos que no podem deixar de revisitar.
Pas d'Os
 Pugem amb el telefèric de la Vall Fosca, per guanyar una mica de temps i comoditat, i a l'hora donem una mica de negoci al territori.
Ràpidament el camí mena al refugi Colomina, al seu llac i al de Mar, per seguint el GR11 i superar el curiós pas de l'Os. 
Pic dels Vidals
L'espectacle continua amb els llacs de Saburó, vistes a la vall Fosca, el Montsent de Pallars, el Tossal de la Costa, pic de l'Espasa,...El camí directe al coll de Peguera (2717 m) i d'aquí pedrera fins a l'aresta cimera i aèria, i amb atenció al cim a 2982 metres.
L'estany Negre i al Pica d'Estat de fons.
Cim amb poc espai, però de vistes vertiginoses cap a St. Maurici i l'estany Negre, prop del refugi Josep M. Blanch.
Lluny les neus, enguany persistents, del Massís de la Maladeta amb un Aneto majestuós.
Descens amb un gran escenari i, ara sí, per la canal de Pigolo, pletòrica de verd.

11 de jul. 2018

"LE TOUR" DEL CAPCIR EN 4 ETAPES (i III)

Tercera etapa: Espollosa (1523 m) a Matamala (1524 m).
Llarga etapa de 23 quilòmetres i 655 metres de desnivell positiu i 669 de negatiu. La ruta transita pel llac i població de Puigbaladó cap a la Cabana de Bacet (1605 m), amb vistes magnífiques de la carena oest del Capcir.
Cabana de Bacet, de fons el llac de Puigbaladó i la capçalera amb els Perics.
Un bon tram de camí planer entre una massa forestal magnífica que mena al Coll de Sansa (1775 m) i, així, descens fins a Matamala.
Quarta etapa: Matamala (1424 m) a les Bulloses (2005 m).  
Pas per Les Anglesel Pla de Buc i la Jaça de Bernadí, espais d'esquí alpí i nòrdic, paradís d'hivern.
Pujada fins al llac d'Aude (2154 m) gaudint d'un espectacle natural que no deixa indiferent.

Formació de les pinyes dels pins

Des del llac, ràpid descens fins a les Bulloses, tancant el cercle, no sense gaudir d'una gran vista del senyor Carlit.
Etapa de 20 quilòmetres  amb 793 metres de desnivell positiu i 304 de negatiu.

En resum, travessa amable i còmode, resultant 65 quilòmetres i uns 2500 metres de desnivell positiu. Potser no una gran travessa però sí una gran manera de transitar per un territori excepcional.
Papallona de l'Ortiga
Més info  a Ressenya i possible combinació amb el Tour del Carlit.