CAMBRA D'ASE (2750 m)

Al fons, el Carlit i el Pic Peric
Un cim ben conegut pels seus corredors que a l'hivern presenten rutes d'alpinisme i esquí de muntanya, però també un massís pirinenc que permet visualitzar la pla de la Cerdanya magnífica a finals de juny.
Ubicat entre el Puigmal i Torre d'Eina, més propers, i el més llunyà Canigó, en la seva ascensió  cal superar  1000 metres des de l'Espai Cambra d'Ase (1940 m) prop de la vila d'Eina (Alta Cerdanya).
Les canals, el cim i al fons la Torre d'Eina
El bosc, la vegetació i els prats donen pas a una llarga carena sobre les canals verticals. 
Sense dificultat excessiva, l'aresta final un xic aèria, però gens exposada, porta al cim. 
Arribant al cim, al fons pic de Finestrelles i Puigmal.
Un massís per gaudir dels 100 cims de la FEEC.


Powered by Wikiloc

LO CORRUNCO DE DURRO (2543 m)


Ascenció fàcil per a bons caminadors, però de gran desnivell a superar: 1070 metres.

Panorama sobre la vall de Boí
Ara que la neu ja és absent de les nostres muntanyes, tot i que encara la verdor n'és la protagonista; i buscant un xic de forma física, el Corronco permet una activitat directa i franca, reconeixent uns terrenys altres moments esquiats.

Un cim de gran panorama per gaudir de les muntanyes properes, des de la vall fosca fins al Mont Perdut, passant per Bissiberris, l'Aneto, Vallibierna,  Cotiella, Turbó,....

L'Aneto, port de la Gelada i les Roques de Cardet



Vallibierna, Aneto, Mulleres



Puigfalcó i Pic de Filià
                                                                              Els darrers 200 metres de desnivell

Especialment recomanable a l'hivern, però prou interessant a finals

de primavera. Un 100 cims de la FEEC ben significatiu.



Powered by Wikiloc
">
Powered by Wikiloc

UN INDRET SINGULAR: IBON DE PLAN EN BTT

La gran quantitat de llacs dels nostre Pirineu són testimonis exemplars de la història geològica de la nostra serralada. Alguns d'ells explotats pel consum humà, però molts encara  espais naturals de gran bellesa. Poc dubtaria en afirmar que  un dels ibons més espectaculars és localitza al cor del massís del Cotiella a 1910 metres:  la Basa de la Mora o Ibon de Plan.
Tot i que una bona pista forestal (de peatge) permet accedir-hi amb vehicle a motor, una especial opció és pujar-hi amb bicicleta de muntanya. Això si, 14 quilòmetres i 1000 metres de desnivell.

El plaer de gaudir de la morfologia alpina i glacial d'aquest racó pirinenc a cop de pedal, caminar el darrer tram per un senderó plagat de pedres  i arrels i ciclar per la praderia que envolta el llac. 
I finalment de premi un espai majestuós que res ha d'envejar a serralades llunyanes que ens fan somiar.

Un espai que cal preservar per la seva singularitat on el llac d'origen glaciar combina, a la perfecció, amb la praderia, les tarteres, els cims, els plegaments, la vegetació, els collats, les barrancades,... , tot plegat bellesa en estat natural.
A més a més, un descens vertiginós per retornar a Saravillo (Bal de Chistau)

JARDINS GEORGE ORWELL A L'HOSPITAL DE SANTA MARIA ...


Plafó-homenatge
Cliqueu per llegir més
Excursions del Joan Ramon: 
JARDINS GEORGE ORWELL A L'HOSPITAL DE SANTA MARIA ...:
No sempre tot ha de ser anar a la muntanya (a no??). Diumenge, 28 de maig, amb motiu que l'escriptor britànic George Orwell va estar i...

Membres del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica

RESSEGUINT EL TER (i II)

Ruta del Molins
Continuant la ruta del Ter resseguint  el riu en la seva tercera i quarta etapa de la Ruta del Ter: Vic-Girona i Girona-la Gola del Ter (l'Estartit).
Només sortir de Vic, la primera sorpresa és  el recorregut de 5 quilòmetres, entre Calldetenes i St. Julià de Vilatorta, que ha recuperat el Camí dels molins fariners que recorre el torrent de St . Martí.
Resten vora 80 quilòmetres fins Girona, amb escassos 600 metres de desnivell, per  deixar Osona i endisar-nos a la comarca de la Selva.
Pantà de Sau i cingles de Tavertet.
Primer quasi 50 quilòmetres vorejant els immensos pantans de Sau, Susqueda i, més xic, el del Pasteral (o sigui pas alt de Ter). 
Immens paisatge de relleu esquerp i esvelt, on els boscos dominen arreu de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona
                                                                 Embassament de Susqueda
La Cellera de Ter obre pas ja aun territori per humanitzat i seguint la via verde que ve d'Olot, en 20 quilòmetres ens rep Girona. Ha resultat una etapa llarga plena de racons i contrastos.


La darrera etapa ja només resulta una passejada de 50 quilòmetres. 

Sortint de Girona pel Parc de les Ribes del Ter, els camps de conreu i de fruiters combinen amb espais de boscos repoblats de plataners. 

Poc a poc, el Ter comença a donar senyals d'arribar a la seva desembocadura. 
Ja en l'horitzó, el massís del Mongrí amb el seu castell; passem Bescanó, Verges, Torroella,... i les illes Medes apareixen visibles ben a prop de la la Gola del Ter

El mar rep, finalment, l'aigua que ha portat el curs del Ter al llarg dels seues 225 quilòmetres; cap al nord s'albirà el Pirineu, allí on ha nascut.

Magnífic recorregut pel cor de Catalunya, ciclant de la muntanya al mar de la mà de Tracks del Ter.

RESSEGUINT EL TER EN BTT (I)

Vallter 2000, inici de la ruta. A la dreta el Gra de Fajol.
El Ter és un dels rius més important de Catalunya. Al llarg del 224 quilòmetres, neixent a més de 2000 metres d'alçada, ha estat, i és, una font de vida i de riquesa. 
                                                                        El petit llogaret de La Roca
La Ruta del Ter representa aproximar-se a espais i territoris de gran diversitat paisatgística, d'activitat econòmica i, sobretot, de llarga i rica història. 


Camprodon
En bicicleta de muntanya, la ruta es pot realitzar en unes quatre etapes. De moment, Vallter 2000- Ripoll i Ripoll-Vic, amb ganes de tornar-hi per completar-la.
La Història és ben present al llarg de la ruta, com les restes de vestigis militar; en concret alguns búnquer de la llarga Organizació Defensiva de los Pirineus, coneguda com la Línia P, que Franco féu construir entre 1944 i 1948.
La ruta  transita  per trams d'asfalt, però sobretot per senderons i pistes que conecten els diferents pobles del Ripollés i Osona en les dues primeres etapes.




 L'interès més destacat són, però, les colònies industrials que, des de finals del segle XIX, es van anar instal.lant a la riba del Ter per aprofitar l'energia hidràulica, contribuint així al procés industrialitzador català. 
                           La Fabra i Cots a Borgonyà, coneguda com  la fàbrica dels 'Anglesos'.
Avui en dia, la gran majoria abandonades, són un testimoni del passat més recent i una altra lliçó de la història.
                                                          Prop del castell de Montesquiu

                                                         La Plaça de Manlleu

Tot plegat una bona manera de fer país  en un recorregut de dificultat mitjana-baixa.
La propera visita Vic- Girona i Girona-la Gola del Ter.                     Esperem que aviat. 
                     Gràcies a Track Tour

MONTMALÚS (2782 m)


Circ dels Colells
Aprofitant la quantitat del neu al Pirineu i magnífica primavera, moment per pujar al Montmalús, encara amb bona qualitat de neu.
Fàcil ascenció a un cim ben significatiu d'Andorra, des de Grau Roig, força concorregut. Inici lletjot des de pistes, per entrar a una bonica vall per damunt del circ de Colells.

Des de la collada de Montmalús (2707 m), cal recórrer l'aresta final, un xic altiva, però bonica fins l'ample cim.
Mirada amplia cap al Puigpedrós, el Cadí al fons i més propers La Muga i la Tossa Plana de Les. Als peus el llac de Montmalús i el a l'oest el pic de Pessons.
 100cim número 103





Powered by Wikiloc

Primers 100cims: ST. MIQUEL DE MONTCLAR (Conca de Barberà)

Per a col.leccionistes, i en un dia de territori innivat més enllà del gran Pirineu, una visita a Biure de Gaià per pujar a St. Miquel de Montclar (942 m). 
Una bona matinal per assolir el cim número 100 del repte 100 cims FeecBona excusa per descobrir racons del país plens d'història, avui espais excursionistes, amb encant, en la Ruta del Cister
Gran panorama sobre la Conca de Barberà, Prades i Tarragonès en un 26 de març rúfol.