22 de jul. 2018

LA HISTÒRIA DEL VAPOR 'LAKE LUGANO'



La platja Gran de Palamós amaga la història del vapor anglés Lake Lugano,  bombardejat i enfonsat durant la Guerra Civil
Plafó situat al passeig


Palamós fou un del ports catalans que més va ser castigat pels atacs de l'exèrcit sublevat, durant la guerra. La població va viure l'embat de vaixell de guerra franquistes com els creuers Canarias  i el Baleares, així com pels avions Heinkel nazis.
L'afectació sobre la població fou bastant significativa (mireu les fotos de l'enllaç)

L'agost de 1938, el vapor Lake Lugano, va patir directament l'atac quedant  molt malmés. Els successius atacs van acabar d'enfonsar-lo.

Avui en dia, a uns 100 metres de la costa i a uns 5 metres de profunditat, enmig de la badia, amb tub i ulleres és factible visitar l'esquelet del vaixell. 



Ara convertit en derelicte o peci, mig cobert per la sorra i espècies marines, és una petita experiència d'esnórquel
per qui no ens atrevim a fer submarinisme.

Article de premsa a consultar sobre esnóquel.

20 de jul. 2018

UN CLÀSSIC PALLARÈS: Pic de Peguera (2982 m)

El refugi Colomina
El Pic de Peguera , amb els seus quasi 3000 metres d'alçada, és sempre un gran cim.  Hi tornem, per segona o tercera vegada, ja no recordo, per gaudir d'uns paratges grandiosos que no podem deixar de revisitar.
Pas d'Os
 Pugem amb el telefèric de la Vall Fosca, per guanyar una mica de temps i comoditat, i a l'hora donem una mica de negoci al territori.
Ràpidament el camí mena al refugi Colomina, al seu llac i al de Mar, per seguint el GR11 i superar el curiós pas de l'Os. 
Pic dels Vidals
L'espectacle continua amb els llacs de Saburó, vistes a la vall Fosca, el Montsent de Pallars, el Tossal de la Costa, pic de l'Espasa,...El camí directe al coll de Peguera (2717 m) i d'aquí pedrera fins a l'aresta cimera i aèria, i amb atenció al cim a 2982 metres.
L'estany Negre i al Pica d'Estat de fons.
Cim amb poc espai, però de vistes vertiginoses cap a St. Maurici i l'estany Negre, prop del refugi Josep M. Blanch.
Lluny les neus, enguany persistents, del Massís de la Maladeta amb un Aneto majestuós.
Descens amb un gran escenari i, ara sí, per la canal de Pigolo, pletòrica de verd.

11 de jul. 2018

"LE TOUR" DEL CAPCIR EN 4 ETAPES (i III)

Tercera etapa: Espollosa (1523 m) a Matamala (1524 m).
Llarga etapa de 23 quilòmetres i 655 metres de desnivell positiu i 669 de negatiu. La ruta transita pel llac i població de Puigbaladó cap a la Cabana de Bacet (1605 m), amb vistes magnífiques de la carena oest del Capcir.
Cabana de Bacet, de fons el llac de Puigbaladó i la capçalera amb els Perics.
Un bon tram de camí planer entre una massa forestal magnífica que mena al Coll de Sansa (1775 m) i, així, descens fins a Matamala.
Quarta etapa: Matamala (1424 m) a les Bulloses (2005 m).  
Pas per Les Anglesel Pla de Buc i la Jaça de Bernadí, espais d'esquí alpí i nòrdic, paradís d'hivern.
Pujada fins al llac d'Aude (2154 m) gaudint d'un espectacle natural que no deixa indiferent.

Formació de les pinyes dels pins

Des del llac, ràpid descens fins a les Bulloses, tancant el cercle, no sense gaudir d'una gran vista del senyor Carlit.
Etapa de 20 quilòmetres  amb 793 metres de desnivell positiu i 304 de negatiu.

En resum, travessa amable i còmode, resultant 65 quilòmetres i uns 2500 metres de desnivell positiu. Potser no una gran travessa però sí una gran manera de transitar per un territori excepcional.
Papallona de l'Ortiga
Més info  a Ressenya i possible combinació amb el Tour del Carlit.

"LE TOUR" DEL CAPCIR EN 4 ETAPES (II)

Petit Peric, Puig Peric, coll de la Coquille i Puig de la Portella Gran des de Camporells
Segona etapa: Refugi de Camporells (2240 m) a Espollosa (1523 m). Tranquil itinerari, majoritàriament, en descens per vall de Galba vestida d'un generós mantell vegetal, clapes de neu i molta, molta, aigua.
Passejada, des del refugi, cap al Ras de la Sal i baixada, per un relleu esglaonat, passant pel refugi lliure de la Jaça, i uns 4 quilòmetres de pista fins a la població d'Espollosa.
13 quilòmetres, 100 metres de desnivell positiu i 900 metres de negatiu.
Espollosa
Un paradís muntanyenc.

10 de jul. 2018

"LE TOUR" DEL CAPCIR EN 4 ETAPES (I)

Les Bulloses i Coma de la Grava
Veïna de la comarca de la Cerdanya, el Capcir és un altiplà situat a 1500 metres i coronat per cims de més 2500 metres d'alçada, com el Carlit i els Peric. 
                                                                    Coma de la Grava i el Puig Peric (2812 m)
Malgrat que, políticament, pertany a França (Departament Languedoc-Rosselló), conserva vincles històrics i culturals amb Catalunya. Les seves característiques geogràfiques i climàtiques li han merescut comparança amb el Canadà i Sibèria, sobretot pel seu rigorós hivern i la seva generosa vegetació la resta de l'any.
Una bona manera de conèixer la contrada és proposar-se la travessa a peu. 4 dies són una bona opció per recórrer les seves zones d'alta muntanya i les valls on destacan els llacs de Puigbaladó i Matamala.
Primera etapa: Les Bulloses (2005 m) al refugi de Camporells (2240 m) fent l'ascensió als majestusos Puig Peric (2812 m) i Petit Peric (2690 m).
                                                                       Coma de la Llosa
Deixant el cotxe a l'aparcament de les Bulloses, i utilitzant el servei de bus que porten a l'estany de la Bullosa, s'inicia la ruta vorejant el llac, passant per l'inici de la Coma de la Grava i cap a la Coma de la Llosa directes als coll entre els dos cims. 
L'ascenció al gran Peric resulta dreta, però fàcil tècnicament, per després retornar al coll i, ràpidament, pujar al petit Peric.

Petit Peric, amb el Puig Peric i el de la Portella Gran de fons
Un descens, un xic aeri, però ràpid i sempre ja veien els llacs de Camporells amb el petit i bo refugi. 
                      Gran espectacle natural.
Sis hores d'activitat, 950 metres de desnivell en 10 quilòmetres.


Powered by Wikiloc

2 de jul. 2018

CIMS D'ANDORRA: Pic Negre d'Envalira i Pic de Serrera


                                       Pujant el coll dels Isard cap al Pic Negre d'Envalira
Cap de setmana andorrà de bons itineraris, encara amb neu tot i que la calor ha fet de la seves.
Coll dels Isards,
Sortint de l'estació superior del Pas de Casa, en una hora, s'assoleix el coll dels Isards per accedir a la carena dels bessons cims de Pic Negre d'Envalira (2818 m) i el Pic d'Envalira (2818 m).
Vistes des el Pic Negre d'Envalira, amb la Tossa Plana de Lles al fons i el  Pic de Pessons a l'ombra del núvols.
Escassos 650 metres de desnivell que ofereixen un gran panorama des del Carlit a la Tossa Plana de Lles i els més propers Montmalús i Pessons.

Pic d'Envalira
Des de la Coma de Ransol (1944 m) s'albira el Pic de la Serrera (2913 m), quasi mil metres amunt. 
En unes dues hores es remunta la vall de riu Meners per arribar al coll del mateix nom (2709 m). El recorregut prou assequible, tot i el desnivell, va acompanyat per la gran força de l'aigua del riu en la primera part i, abans de la collada, per bells estanys.

Estany de Ransol

El cim, un dels més alt del país, ofereix un bon panorama cap a la Pica d'Estats, i la resta de muntanyes del Principat, destacant el Comapredosa i la Fontblanca.
                  Dos  més del 100 cims de la Feec.

27 de maig 2018

5 anys!!, recordant de nou al Juanjo



LA CARABASSA (2738 m)

La Cerdanya és, tot l'any, un gran i bon paratge per recórrer magnífiques rutes amb racons de gran bellesa natural. A mesura que la neu va desapareixent el verd és el color dominant, deixant les cotes més elevades encara blanques, tot i els prats marronosos de les comes altes.
Prop de la Tossa de l'Amorriador (2299 m) i el collet de la coma de Fornós
El Pic de la Carabassa (2738 m) és un clàssic d'esquí de muntanya, però també prou agraït a la primavera. Veí del Puigpedrós (2914 m) i de la Tossa Plana de Lles, així com els gran cims d'Andorra, és un cim situat entre la vall de la Llosa i la de Meranges.
Prop del Turó de Clots (2550 m)
Enguany la primavera sembla més hivern que primavera, però la temperatura un xic més agradable deixa fer camí en les nostres muntanya, amb el permís dela pluja, la boira i el vent.
Així que  des de Talltendre (1579 m) i la seva església de St. Iscle són el punt de partida, que permet recórrer la serra del Reller  i la de Comaermada i superar els quasi 12oo metres de desnivell en unes 6 hores màxim.
Malgrat les condicions de la meteorologia un altre 100 cim, sense dificultat tècniques, excepte el gran desnivell a superar.
                                                   La serra del Cadí, de fons,  amb els núvols ben amenaçadors.
  Bona ressenya a Engarrista.

20 de maig 2018

ROBERT CAPA A LES TERRES DE LLEIDA

Pàgines de la revista britànica 'Picture Post' on Robert Capa publicà les fotos preses prop d'Aitona.
El front del Segre és un dels episodis més desconeguts de la Guerra Civil Espanyola, i no per això menys important i, per tant, necessari de conèixer, recordar i estudiar. 
Des de l'ocupació de Lleida, per les tropes de Franco el 3 d'abril de 1938 fins 3 de gener de 1939, les terres de Ponent foren l'escenari d'un llarg i intents espai bèl.lic que implicà a milers i milers de soldats,  sense oblidar la població civil que en visqué les conseqüències.
Fotografia de R. Capa prop del Segre a Aitona. Observeu l'ermita al fons

Si bé es coneix més el cap de pont de Balaguer, menys ho són els fets esdevinguts al baix Segre. 
A finals d'any de 1938, després de la batalla de l'Ebre,  l'acció se centra en el cap de pont de Serós. 
                                                        
Ermita de St. Joan de Carratalà a Aitona
En aquell moment, el fotoperiodista Robert Capa  es convertí en un testimoni d'excepció del darrer intent d'ofensiva republicana. 
Un bon grapat de fotografies van estar publicades en revistes de l'època, recollint la mobilització republicana i convertint-se en imatges icòniques del fetoperiodisme mundial. 
Un gran exemple de com la fotografia s'anava convertint en el gran mitjà del segle XX.

Per aconseguir fer més visible aquests fets, un grup de CEL hem recorregut la Serra Brisa d'Aitona, localitzant part de les imatges obtingudes per Capa. 
El nostre guia ha estat Pol Galitó que ens ha ofert un itinerari, investigat per ell mateix, aconseguint identificar un terreny que ha estat modificat en 80 anys per l'activitat natural i humana.



Malgrat el pas dels anys, són ben visible llocs i espais on els soldats republicans van haver d'enfrontar situacions ben difícils; tota una gran lliçó d'història que ens transporta en el temps i ens reforça en la necessitat de mantenir la memòria històrica, que ofereix encara moltes sorpreses.











Magnífic documental 'La Maleta mexicana'



Més detalls al Blog Excursions del Joan Ramon